La imatge que la gran majoria s'imagina de l'entrada en un col·legi o institut el primer dia del nou curs no té res o té molt poc a veure amb la que van viure, ahir, molts centres escolars. En alguns casos, silenci; en altres, un murmuri esmorteït per les mascaretes tapant les boques de mares i pares, fills i mestres. En alguns centres hi va haver més guirigall, però no tant com és habitual. Tot era diferent, tot era estrany...

On fa just un any hi havia nerviosisme, abraçades i emoció per retrobar els amics, ahir hi regnava el silenci, les mirades còmplices i alguna abraçada tímida d'alguns amics que no es podien estar de fer-ho en veure's de nou després de sis mesos de distanciament obligat per la pandèmia.

Les esperes per entrar van ser més llargues del que és habitual, atès que les escoles i instituts van triar com a sistema per evitar aglomeracions els accessos esglaonats per grups i en portes diferents. El document signat d'autoresponsabilitat, el desinfectant a les mans i manetes i la presa de la temperatura van ser una constant.

Al col·legi Sant Ignasi, uns pares que esperaven el torn de la seva filla per entrar una mica separats de la resta lamentaven el fet de no poder acompanyar-la a dins de les instal·lacions, com sempre. Ahir, només es va permetre als pares i mares de la canalla de P3, la que començava. Parlaven d'incertesa i que la menuda tenia una mica de por. Una altra mare, Elouazenia Elgazoul, comentava, després de deixar el seu nano de nou anys a la porta per on havien d'entrar els més grandets, que la seva mare de 90 anys viu amb ells i que quan els fills arriben a casa -té dues noies més grans- el primer que fan és dutxar-se abans d'anar a veure la iaia. També ella admetia que els seu fill estava una mica espantat.

Pels volts de les 11 del matí, el Sant Ignasi va rebre la visita de l'alcalde de Manresa i del regidor d'Ensenyament, que seguidament van anar a l'escola l'Espill.

Davant del Pius es va anar trencant el silenci de mica en mica, a mesura que anaven arribant més alumnes amb els seus progenitors, fins que, finalment, des de dins del recinte es va engegar un altaveu amb música. Seguidament, el director del centre, Valentí Grau, amb un micròfon, va donar la benvinguda als alumnes mentre s'obrien les portes i començaven a passar, de manera ordenada, a l'interior. «És difícil que mantinguin la distància amb tants nens esperant que els prenguin la temperatura, però espero que al llarg de les setmanes estigui tot més sota control», deia Samir Anouno, pare d'un dels alumnes que, ahir, començaven primer d'ESO. Jessica Coronado, mare d'una noia que també començava l'ESO, deia que, tant la seva filla com les seves amigues estaven molt contentes i emocionades. «És clar que van amb més prudència, però no tenen por, i això penso que és important. És una etapa molt important i l'han de poder gaudir com es mereixen», deia.

Amb els estudiants col·locats, el director va presentar el seu equip i els va donar ànims, i va acabar la seva intervenció amb un reconfortant «no patiu per res, al Pius us cuidarem molt».