Quim Torra descarta convocar unes eleccions «irresponsables» abans de la seva inhabilitació

El Tribunal Suprem va celebrar ahir la vista per revisar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar Torra a un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència, una sentència encara no ferma que, si es confirmés, el desallotjaria de la presidència de la Generalitat.

La Fiscalia i l'acusació popular exercides per Vox, partidàries de mantenir la condemna, i la defensa de Torra van exposar davant del Suprem els seus arguments en relació amb el recurs que el president va presentar contra la seva inhabilitació, en una vista que aquest ha seguit des del públic, ja que no estava prevista la seva intervenció.

Quan va acabar l'acte, Torra va convocar els mitjans al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, en una declaració institucional per anunciar que no pensa convocar eleccions anticipades, en considerar que això constituiria una irresponsabilitat en plena pandèmia de coronavirus.

«Si l'Estat espanyol arriba al punt de la irresponsabilitat més absoluta inhabilitant-me, només hi haurà un culpable: ell. No seré jo qui en aquest moment tan crític per al país ho aboqui a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l'administració a Catalu-nya», va afirmar Torra. Després de proclamar-se víctima d'un procés judicial «aberrant i esperpèntic», va assegurar que seguirà al capdavant de la Generalitat «fins a l'últim segon» per lluitar contra la covid-19, mentre no hi hagi resolució del Suprem, perquè aquest és «el meu deure com a president». «Tinc la impressió que una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats és molt més important per a l'Estat espanyol que la lluita d'un president i el seu govern contra la pandèmia i la crisi econòmica més gran dels últims anys. Certament, cadascú té el seu ordre de prioritats. Així és com volen una Catalunya que pretenen esclava», va abundar.

Poc abans, el seu advocat, Gonzalo Boye, defensava davant el tribunal que la decisió de Torra de no fer cas de l'ordre de la Junta Electoral de retirar les pancartes i llaços grocs de suport als líders independentistes presos va ser «un acte polític» emparat per la seva llibertat d'expressió i inviolabilitat com a parlamentari. El lletrat va recórrer a la recent intervenció de la diputada Cayetana Álvarez de Toledo al Congrés, en què va vincular el pare del vicepresident del Govern Pablo Iglesias amb el ter-rorisme, i va demanar per a Torra el mateix tracte que per a l'exdirigent popular, a la qual, va asse-nyalar, «no li ha passat res».

La defensa va mantenir a més que la Junta Electoral Central no és un òrgan superior al president de la Generalitat ni competent per dictar ordres a Torra en unes eleccions generals, i va denunciar que ha rebut un tracte més sever que altres polítics sancionats per l'àrbitre electoral -com el mateix president de Govern, Pedro Sánchez per pertànyer a una «minoria nacional».

La fiscal Pilar Fernández, per contra, va negar qualsevol caràcter polític en la conducta de Torra i va sostenir que el president català va ser condemnat per infringir la llei electoral, un àmbit en el qual la Junta té competència per «revisar, neutralitzar i sancionar» actuacions com la de les pancartes. A més, va considerar «inassumibles» les reiterades acusacions de parcialitat de la defensa als membres de la JEC, a l'instructor de la causa i als magistrats del TSJC, el que al seu parer «no és sinó un exemple de l'adaptació que la part fa del dret», que « l'estira i l'adapta a la seva conveniència, cosa legítima però inassumible».

D'altra banda, l'acusació popular exercida per Vox va demanar que es desestimi «radicalment» el recurs de Torra perquè amb la seva acció va demostrar «una falta d'observança de totes les normes, fins i tot de la Constitució».