El Tribunal Suprem aborda avui el futur immediat de Quim Torra, en una vista en què estudiarà el recurs del president a la seva condemna d'inhabilitació per desobediència en no retirar els llaços grocs i una pancarta de suport als presos del procés d'edificis públics en període electoral.

Fa nou mesos que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va imposar a Torra un any i mig d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per un delicte de desobediència, una sentència que, en no ser ferma, no va implicar que fos apartat del seu càrrec. L'última paraula la té el Suprem, que haurà de decidir si confirma la inhabilitació, com demana la Fiscalia, o si estima el recurs de Torra, que demana que revoqui la condemna.

Fonts jurídiques han informat que el tribunal no té previst avançar la decisió avui a l'acabament de la vista, sinó que tot apunta que es farà públic un cop es dicti la sentència. Una resolució que tindrà fermesa i, per tant, si fos condemnatòria, seria executada immediatament, independentment que la defensa de Torra promogués un incident de nul·litat, afegeixen les fonts, que precisen que cap maniobra jurídica podria paralitzar la seva execució, que cor-respondria al TSJ de Catalunya.

A la vista, els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Susana Polo, Vicente Magro i Antonio del Moral escoltaran els arguments de les dues parts en presència de Torra, que s'asseurà entre el públic, ja que només els seus advocats hi poden intervenir i aquests tampoc no tenen previst demanar al tribunal permís per concedir un torn de paraula al president. Sí que exposaran els principals arguments del seu recurs de 300 pàgines, que se centren a invocar el dret a la llibertat d'expressió, amb la mirada posada en el Tribunal Europeu de Drets Humans més que al Suprem, de la imparcialitat del qual en dubten.

Els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal al·legaran la «desproporció» que suposaria una condemna que implica el cessament d'un president pel simple fet de negar-se a retirar una pancarta, en un legítim exercici de la llibertat d'expressió que, segons la seva opinió, la Junta Electoral no tenia autoritat per retallar. A més, demanaran al tribunal que elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea diverses qüestions prejudicials -entre elles si és possible la inhabilitació del president català per concórrer a eleccions europees i si la seva destitució per negar-se a condemnar una pancarta és una mesura proporcional-, i en aquest cas creu que el Suprem hauria de suspendre el dictat de la sentència fins que Luxemburg es pronunciï.

Malgrat les discrepàncies amb ERC, Torra estarà acompanyat per Pere Aragonès, a més de Meritxell Budó, representants de JxCat, ERC i la CUP, l'ANC i Òmnium.

El president de la Generalitat va ser condemnat per la seva «recalcitrant i reiterada actitud desobedient» en no acatar l'ordre de la Junta Electoral de retirar a temps dels edificis públics els llaços grocs en defensa dels presos del procés en vigílies del 28-A. Torra va recórrer al Suprem, on va denunciar una «palmària persecució política» que el pretenia apartar «il·legalment» del Govern, i ha intentat sense èxit retardar la cita d'avui en sostenir que se li va notificar la data infringint les normes processals.