El Parlament ha rebutjat aquest divendres tres propostes de resolució presentades pel PSC-Units, CatECP i el PPC per reclamar al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui eleccions. Tot i rebre el suport de socialistes, comuns, populars i Cs, les iniciatives no han estat aprovades pels vots en contra que han formulat els partits independentistes. JxCat i ERC s'han oposat a les tres resolucions mentre que la CUP s'ha abstingut a la de CatECP i ha votat 'no' a les del PSC-Units i PPC. Els socialistes i els comuns demanaven a la cambra que Torra convoqués eleccions "de manera immediata" i els populars les reclamaven amb "brevetat".
Tot i que públicament els republicans reclamen a Torra que consensuï amb ells la data dels futurs comicis i que els cupaires fa setmanes que demanen un avançament electoral, ambdues formacions han impedit que prosperessin les demandes del PSC-Units, CatECP i el PPC. De fet, la portaveu republicana, Marta Vilalta, ja havia dit durant el debat que s'oposarien a aquestes propostes perquè busquen "desgastar el Govern". Cs, en canvi, que fa mesos que esquiva demanar eleccions al·legant la difícil situació provocada per la pandèmia de covid-19, hi ha votat a favor.
El Parlament rebutja acatar la decisió del Suprem sobre Torra
Davant de la possible inhabilitació de Torra per part del Tribunal Suprem i després que s'hagi especulat que es podria bloquejar la legislatura no avançant les eleccions ni investint un nou president, el PPC també ha dut al ple una proposta de resolució reclamant a Torra que "vetlli per garantir i preservar l'autonomia parlamentària". Aquesta iniciativa tampoc ha prosperat ja que el vot en contra de JxCat, ERC i la CUP l'ha fet caure.
De la mateixa manera, el ple del Parlament ha rebutjat una proposta de resolució impulsada per Ciutadans (Cs) que demanava que la cambra catalana acatés la decisió del Tribunal Suprem (TS) sobre l'eventual inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.
Ciutadans, PPC i PSC han estat els únics a votar a favor de respectar la sentència del TS, mentre que els comuns s'han abstingut i els partits del Govern i la CUP han votat en contra.
"El Parlament de Catalunya reitera que el poder executiu (encarnat pel president de la Generalitat, el Govern i els funcionaris al seu servei) i el poder legislatiu (pels diputats a Parlament de Catalunya i l'Administració parlamentària) estan obligats a complir les resolucions judicials ", deia el text rebutjat.
I prosseguia: "I, per tant, han d'acatar les resolucions que dicti el Tribunal Suprem en relació amb l'assumpte pel qual ha estat encausat el Sr. Quim Torra, i complir els efectes jurídics que se'n derivin".
També ha estat rebutjada una altra proposta de la formació taronja que demanava que la cambra catalana, en cas d'inhabilitació de Torra, posi "en marxa ràpidament els tràmits legals que condueixin a l'elecció d'un nou president de la Generalitat" en el cas que el president, "com ha expressat ell mateix en declaracions públiques reiteradament, intenti obstruir el desenvolupament normal de les institucions".
En roda de premsa, el president del grup de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa, ha advertit ja aquest dijous al president de la cambra, Roger Torrent, que en el cas que Torra sigui inhabilitat ell tindrà la "clau" perquè no es dugui a terme un bloqueig institucional si s'atrinxera en el càrrec.
Carrizosa ha demanat a Torrent que compleixi les provisions legals si Torra és inhabilitat, com la convocatòria en deu dies d'un ple per investir un altre candidat i que així corri el termini previst per, si escau, que es dissolgui el Parlament i es convoquin eleccions autonòmiques.
"No sempre ha complert la llei en el passat", va recordar Carrizosa sobre Torrent, que ha assenyalat que no dubtarà com en el passat a emprendre "accions legals" contra el president de la cambra catalana per exigir que s'acati la normativa.
Per la seva banda, el mateix Torrent ha donat per fet que desbloquejarà el compte enrere cap a una convocatòria electoral a Catalunya si el president de la Generalitat és inhabilitat i no hi ha un candidat alternatiu a la investidura.
Si Torra fos inhabilitat, s'obriria un període de deu dies -segons marca la llei de la Presidència de la Generalitat- en què el president del Parlament, després de consultar als grups parlamentaris, ha de proposar un candidat a la investidura.
No obstant això, Torra ha demanat explícitament al seu grup, JxCat, que no tracti d'investir cap substitut, perquè això significaria segons la seva opinió baixar el cap davant el Suprem. Però aquesta postura, sumada a la seva negativa a convocar eleccions abans que pugui ser inhabilitat, pot deixar a la Generalitat en una situació d'interinitat durant mesos, amb un bloqueig institucional temut per ERC.
La investidura d'un president alternatiu desencallaria la situació, i fins i tot una investidura fallida -en la qual el candidat no obtingués els suports suficients- també permetria un desbloqueig perquè activaria el compte enrere de dos mesos per investir un president i, consumit aquest termini sense èxit, celebrar automàticament noves eleccions 54 dies després.
Però si no hi ha investidura, ni efectiva ni fallida, Torrent té previst activar igualment el compte enrere de dos mesos, amb la comunicació solemne que no hi ha candidat alternatiu.
"La llei és molt clara en aquest sentit", ha assegurat Torrent en una entrevista al programa "L'hemicicle" de Catalunya Informació.
Arribat el cas, Torrent esgrimiria l'informe que el 2018, després de la investidura fallida de Carles Puigdemont, van emetre els lletrats del Parlament, en què concloïen que si la legislatura seguia encallada, el president de la cambra catalana podia activar el compte enrere de dos mesos per no prolongar el bloqueig polític.
