A2/4 d'1 del migdia una colla de pares i mares van anar arribant a les dues entrades del col·legi Bages de Manresa. Tocava recollir la canalla per anar a dinar. Al carrer de Rosselló, els cursos dels més petits, i al de la Sèquia, els dels més grans. Començava a ploure amb intensitat i els paraigües eren un bon sistema per garantir les distàncies. A la banda del carrer de Rosselló, la franja verda pintada a la calçada per gua-nyar espai davant del centre estava buida. Tothom era damunt la vorera. Hi ha qui va arribar al davant en cotxe, com una mare que pretenia esperar-se dins del vehicle a mitja baixada, fins que els cotxes que anaven al seu darrere li van recordar amb el clàxon que no era factible.

«Ho necessitava»

Judit Carmona va anar a buscar la seva filla, que va a P4. Deia que amb el tema de la mascareta «estan una mica espantats» però que ho compensen les ganes de tornar a l'escola. «Està molt contenta. Ho necessitava, jo crec». Lídia Barón té un nen a P3 i una nena a 5è. Sobre la situació generada per la covid i el fet d'haver de dur mascareta valorava que «fa respecte, però por no. El petit s'ha adaptat superbé. Anava a una llar d'infants i això de venir a una escola més gran li ha agradat molt». A més, hi té la germana. Al seu costat també esperava la sortida de la seva filla de tres anys Javier Yague. Tot i que a aquesta edat no és obligatori dur la mascareta, comentava que «nosaltres mirem que la dugui posada, tot i que a l'aula se la tregui». Expicava que després d'una setmana de classe veia la seva filla «molt feliç. Enyorava el seu col·legi».

Excepcionalment, un pare que no estava gaire content d'haver portat la seva filla de tres anys a l'escola era Javier Pizarro. Ell no la hi volia portar, «però la dona sí». Opinava que tal com està la situació s'hauria d'haver mantingut l'escolarització online com quan hi va haver el confinament perquè els infants no entenen de distàncies. «No hi ha cap seguretat, i si ho agafa la canalla, els pares van al darrere i els avis».

A prop seu qui sí que es mostrava contenta amb el retorn a l'escola era Sònia Sanz, que va anar a recollir la seva filla, que va a primer de primària. Al mateix temps que una mestra començava a cridar els pares de P3, P4 i P5 per entrar al centre per endur-se la canalla, explicava que el fet que cridin els pares per cursos fa que, forçosament, s'acumulin a l'entrada per poder-ho sentir. Assegurava que la seva filla estava «superfeliç i contentíssima. Només t'he de dir que juga a mestres a casa». Quant a la mascareta, «s'ha adaptat perquè com que veu que tothom la porta no li dona importància. Al cap i a la fi, els nens funcionen molt per imitació».