21 de setembre de 2020
21.09.2020
Regió7

Miriam Ponsa, Pere Miró, Jordi Fàbregas i Benigne Marquès, reben la Creu de Sant Jordi

Torra entrega els guardons a 29 persones i 15 entitats que són «exemple i reflex del que és Catalunya»

21.09.2020 | 20:38
Míriam Ponsa, en el moment de recollir la Creu de Sant Jordi

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha entregat aquest dilluns les Creus de Sant Jordi a 29 personalitats i 15 entitats, als quals ha qualificat d'"exemple i reflex del que és Catalunya". Entre els condecorats d'enguany hi ha l'esportista i la dissenyadora de Manresa Pere Miró i Míriam Ponsa, el sallentí Josep Fàbregas, l'arxiver del bisbat de la Seu d'Urgell, Benigne Marquès, i dues entitats més de les comarques de l'àmbit de Regió7, la igualadina Taller Àuria i l'Orfeó Nova Solsona, que enguany celebra el seu centenari.

En una entrega en el Palau de la Generalitat, que s'ha fet en tres blocs per les mesures de prevenció pel coronavirus, ha assenyalat que les Creus de Sant Jordi són "un símbol de determinació, de resistència i de lluita". Ha afirmat que l'entrega de les Creus de Sant Jordi des de 2018 està marcada per l'"excepcionalitat", a la qual aquest any s'afegeix la pandèmia, que ha obligat a canviar el format d'altres anys al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Torra ha destacat que Catalunya és un poble amb història i ànima, i ha afegit que "sense cultura no hi ha llibertat".

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha defensat que els premiats són "constructors de pensament crític" i que són necessaris els referents, i ha subratllat que la cultura és un element de transformació.

A més dels esmentats noms de la Catalunya Central, les Creus de Sant Jordi també han reconegut els germans Roca, el pintor i escultor Miquel Barceló --el guardó del qual ha recollit Joan Roca--; l'esportista Laia Sanz i els activistes per la memòria històrica Carme Salvador i Guillem Agulló, pares de l'assassinat el 1993 Guillem Agulló. També han estat reconeguts la coreògrafa Sol Picó; la pianista, pedagoga i compositora Àngels Alabert; el doctor i enginyer industrial Josep Amat; la pintora Roser Bru; la historiadora Martina Camiade; la biòloga Purificació Canals; el poeta Antoni Canu, i la bioingeniera Teresa Capell; l'actriu i directora escènica Imma Colomer i l'historiador de l'art Eduard Carbonell, entre uns altres.

S'ha distingit a entitats com Pallasos sense Fronteres; l'Associació Recvll Blanes; les aules d'extensió universitària per a gent gran en l'Universitat de Barcelona (UB); la Banda Municipal de Música d'Alcanar; l'Ecomuseu dels Valls d'Àneu; la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya; la Fundació Sanitària Sant Pere Claver; Associació Cultural Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre i Taller Àuria SCCL, entre unes altres.

Els premiats de la Catalunya Central


A Jordi Fàbregas i Canadell, music i activista cultural, se'l reconeix "per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d'arrel tradicional", segons destaquen els responsables del premi. També destaquen la seva aportació en la creació i consolidació d'esdeveniments musicals com el Festival Tradicionàrius, els Saraus de Primavera, la Mercè Folk o el Mercat de la Música Viva de Vic, i com a impulsor de la creació dels grups més destacats del panorama de la música tradicional i popular. Fàbregas, en el seus inicis va ser ànima del grup Cosas i més endavant Pont d'Arcalís.

Del manresà Pere Miró i Sellarés, el jurat en destaca la promoció de l'excel·lència en el món de l'esport i, molt especialment, en l'olimpisme i en la solidaritat olímpica. En destaca, també, que "acumula una dilatada trajectòria a escala internacional que el relaciona directament amb l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb la celebració dels Jocs Paralímpics o com a facilitador de la participació dels països amb menys recursos en certàmens esportius internacionals". I que "ha excel·lit com a ambaixador del respecte, la tolerància, la solidaritat, la pau i la democràcia".

La dissenyadora manresana Miriam Ponsa ha estat reconeguda per la seva "contribució a la renovació i la innovació en el món del disseny i de la moda tèxtil del país". El jurat també destaca que "ha sabut combinar la recerca de nous llenguatges estètics amb la difusió de valors compromesos socialment com el treball digne i en equip, la producció de proximitat, el foment de la feina artesanal, la sostenibilitat ambiental, l'aprofitament dels recursos, o el lligam indestriable entre la creació d'autor i la cultura del territori".

I Benigne Marquès i Sala, arxiver del Bisbat d'Urgell, ha estat un home clau en la "preservació i divulgació de la cultura catalana que l'ha convertit en un referent intel·lectual". Marquè és fundador de la Societat Cultural Urgel·litana i secretari de la revista Urgellia que dirigeix des de la Seu d'Urgell, i "ha fet importants contribucions al coneixement de l'època antiga del Bisbat d'Urgell amb notables descobertes de documentació inèdita", segons ha destacat el jurat. El responsable de l'Arxiu Capitular i Diocesà d'Urgell ha estat "un autor prolífic i ha treballat intensament en la recerca i difusió de les arrels culturals i històriques de la diòcesi d'Urgell i de Catalunya".

Units per l'esforç


En nom dels premiats, el cuiner Joan Roca ha subratllat que "la més alta institució del país" els reconeix, i ha subratllat que els guardonats estan units per l'esforç i la dedicació als altres.

L'actriu i directora d'escena Imma Colomer ha tingut un record per als polítics catalans a la presó i a l'estranger, i ha destacat el fet que hi hagi paritat entre els guardonats: "No és un gest simbòlic, és indispensable".

Colomer ha defensat la llengua catalana, ha subratllat que Catalunya ha viscut en els últims temps situacions "d'una gravetat que no s'hagués imaginat", i ha defensat la cultura com un bé de primera necessitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit