La Moncloa no s'atreveix a precisar dates encara i rebutja situar el dia exacte en què arribarà al Consell de Ministres l'avantprojecte de la reforma del Codi Penal que reajustaria els delictes de sedició i rebel·lió i comportaria una rebaixa de la pena per als presos del procés, el que suposa un gest inequívoc a ERC que ajudaria a millorar la relació amb el Govern central i facilitaria l'aprovació dels Pressupostos del 2021. Alhora, els republicans podrien oferir la modificació legal i urgent com un trofeu davant el seu electorat, com un fruit tangible de la seva aposta pel diàleg amb l'Executiu.
El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha anat reordenant el tauler en les últimes setmanes, tenint en compte a més que la renovació pendent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es frustrava per l'oposició radical del PP i la necessitat de reconstruir ponts amb els socis d'investidura, sense perdre, almenys de moment, Ciutadans. I una peça clau és la reforma del Codi Penal.
El 8 de setembre passat, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va portar al Consell de Ministres el pla anual normatiu per al 2020. És a dir, la programació de les lleis i reials decrets que el Govern preveu impulsar en aquesta segona part de l'any. Es va decidir incloure a última hora la revisió dels delictes «contra l'ordre públic i la Constitució amb la finalitat d'adaptar-los tant en perspectiva comparada amb els textos nacionals d'altres legislacions europees i al marc normatiu de la Unió Europea, així com als actuals paràmetres doctrinals, polítics i constitucionals». Aquest gir de guió, amb el qual no es comptava, era un senyal. Hores abans, Sánchez havia defensat que mantenia viu el seu compromís amb la reforma del Codi Penal, compromís que havia contret a l'inici de la legislatura i que va quedar en dubte amb la pandèmia.
El Govern central, de fet, prepara una reforma imminent i ràpida. Es valora un text senzill, que pugui ser sotmès a l'aprovació de les Corts en lectura única.
