La incertesa sobre el futur immediat del president de la Generalitat, Quim Torra, a qui el Tribunal Suprem pot confirmar la seva inhabilitació en els pròxims dies, deixa en l'aire la continuïtat dels treballs de la taula de diàleg sobre Catalunya impulsada per ERC i el PSOE.

La taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern de l'Estat, que va ser el principal compromís que va arrencar ERC als socialistes a canvi de facilitar la investidura de Pedro Sánchez, es va reunir per primera i de moment única vegada al febrer, a Madrid; al març tenia previst celebrar a Barcelona la seva segona trobada, però l'esclat de la crisi del coronavirus va obligar a postergar-la.

Des d'un principi, Torra i JxCat van expressar els seus recels cap a aquest espai de diàleg amb el Govern, que no acaba d'encaixar en la seva estratègia de «confrontació intel·ligent» amb l'Estat, i van reclamar la presència d'un mediador en la taula per prendre nota de les converses i eventuals acords a què es pugui arribar.

A la tornada de l'aturada estiuenca, ERC i el Govern central van decidir reactivar la taula de diàleg, Sánchez va trucar Torra per concretar la data de la nova trobada, però el calendari judicial que afecta el president ha bloquejat de moment la convocatòria. Torra i el seu entorn no van considerar viable celebrar la reunió abans de la vista al Tribunal Suprem i del segon judici per desobediència, que tindrà lloc aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El febrer, Torra va presidir la delegació catalana que es va reunir amb Sánchez i el seu equip a la Moncloa, i la seva possible inhabilitació en els pròxims dies o setmanes pot tenir conseqüències sobre el futur immediat de la taula de diàleg.

Ahir, després de la reunió de Govern, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va alertar l'Executiu de Sánchez que, si es confirma la inhabilitació del president, això complicarà els treballs a la taula de diàleg. Budó va evitar verbalitzar que l'eventual inhabilitació de Torra seria motiu suficient per cancel·lar els preparatius de la propera reunió, però sí que ha admès que no seria un «element facilitador».

Un altre escull, de moment, és la manca de concreció d'un ordre del dia de la reunió: el Govern està esperant una proposta que inclogui «per escrit» un esment a dos assumptes que considera claus per resoldre el conflicte polític català, com són el dret a l'autodeterminació i una llei d'amnistia.

«Si no hi ha un ordre del dia, segur que no anirem», va avisar Budó, que va evitar concretar si, en cas d'inhabilitació, el Govern plantejarà que Torra participi igualment en la reunió de la taula de diàleg, tot i que va advertir que la vicepresidenta primera de l'Executiu, Carmen Calvo, «no serà qui decidirà qui hi va per la part catalana».

De moment, el Govern ha encarregat al gabinet jurídic de la Generalitat un informe per aclarir l'«itinerari legal» que hauria de seguir si el Suprem confirma la inhabilitació de Torra, com es formalitzaria el seu cessament i substitució i quines atribucions passaria a tenir el vicepresident del Govern, Pere Aragonès.

Mentrestant, els socis de Govern van continuar creuant advertències: el líder d'JxCat al Parlament, Albert Batet, va demanar que cap independentista «s'aprofiti de la repressió» i va avisar: «El vicepresident no farà de president». Des de les files d'ERC, Sergi Sabrià va expressar la seva «estranyesa» pel fet que a JxCat li preocupi una possible usurpació de funcions de president per part d'Aragonès, quan té la possibilitat de convocar eleccions ja.

Per la seva banda, el diputat de Ciutadans Jordi Soler va defensar que es presenti un «candidat alternatiu» a la presidència de la Generalitat si el Suprem confirma la inhabilitació de Torra, perquè Catalunya no pot quedar «paralitzada» en plena pandèmia. La presidenta de Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, va indicar que el seu grup no participarà en la reunió proposada per Cs amb PSC, comuns i PPC, ja que rebutja «els blocs». El diputat de la CUP Vidal Aragonés va insistir a acordar amb JxCat i ERC la data de les eleccions, al costat de mesures socials i un «programa clar» de mobilitzacions al carrer.