La tramitació dels indults als presos del procés obre una tempesta política a l'Estat

Els tres partits han anunciat que acudiran als tribunals si el Govern espanyol acaba atorgant finalment aquesta mesura de gràcia als condemnats, nou dels quals amb penes de presó de fins a 13 anys per sedició: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Va ser el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui va revelar per sorpresa al ple del Congrés que la setmana que ve començarà la tramitació dels indults, un procés que previsiblement durarà entre vuit i deu mesos. Li preguntava, en la sessió de control al Govern, la diputada de JxCat Laura Borràs per les mesures del Govern davant la «deriva» de la justícia espanyola, i Campo, després de defensar la independència dels jutges, va revelar l'inici del tràmit i va desencadenar la polèmica.

El president del PP, Pablo Casado, va deixar clar que el seu partit recorrerà davant del Tribunal Suprem els indults si arriben a aprovar-se. «Es veu que aquest era el preu que havia de pagar [Pedro Sánchez] per la investidura», va manifestar Casado, que va titllar d'«immoral» que el Govern s'aliï amb els independentistes per mantenir-se al poder en comptes de consensuar amb el PP «un pacte d'estat per la sanitat i un pla de xoc econòmic». «Com a ministre de Justícia tinc l'obligació legal de tramitar les sol·licituds que arribin al ministeri», va respondre poc després Campo a La Sexta, on va garantir que s'actuarà «amb rigor i amb transparència».

Vox va advertir que seguirà amb atenció la tramitació, en assegurar que «aquest Govern socialcomunista ha permès la consumació del cop d'estat que es va perpetrar a Catalunya el 2017 per mantenir-se al poder» i que en el full de ruta hi ha la concessió dels indults. «Com que si es concedeix serà clarament il·legal, podem assegurar que defensarem la llei amb totes les accions legals al nostre abast», va assenyalar la secretària general d'aquesta formació al Congrés, Macarena Olona.

Ciutadans també va mostrar el seu rebuig contundent a concedir «indults o privilegis» als condemnats, mentre que el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, va valorar l'anunci de Justícia com un pas en la resolució del conflicte a Catalunya que «aplana el camí» per negociar els Pressupostos amb el «bloc de la investidura» i possibilita, així mateix, la taula de diàleg.

A Barcelona les paraules de Campo van ser ben rebudes, tot i que amb cautela, ja que no satisfan les expectatives de les forces independentistes. El PDeCAT, que reclama una amnistia, va destacar que els indults poden facilitar «un procés real de diàleg amb l'Estat», encara que va advertir que seria només un «pedaç» que no resoldria el «problema polític de fons».

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va descartar que l'inici de la tramitació dels expedients sigui un «gest» del Govern central, ja que el procés el marca la llei, mentre que la diputada de la CUP Maria Sirvent va remarcar que «l'única resolució viable» al conflicte català és «el reconeixement del dret a l'autodeterminació i l'amnistia», reivindicacions que també van reiterar les entitats sobiranistes ANC i Òmnium Cultural.

En l'agenda de l'Executiu espanyol, també amb l'oposició frontal del PP, Vox i Ciutadans, figura també la revisió dels delictes de sedició i rebel·lió, una reforma que el ministre de Justícia va tornar a defensar ahir. L'objectiu és abordar-los de forma «més moderna i actualitzada», en línia amb els codis penals de països veïns com França, Alemanya o Itàlia, va explicar abans de garantir que no serà una reforma exprés i que la proposta de l'Executiu anirà acompanyada «de tots els informes necessaris d'un bon avantprojecte»: Consell d'Estat i Consell Fiscal.

En el cas que finalment s'enjudiciés l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els consellers a l'estranger, se'ls aplicaria la llei més favorable.