El Congrés dels Diputats pot afegir una altra fragmentació política a la ja existent si, com ara per ara és previsible, el PDeCAT i el nou partit de l'expresident Carles Puigdemont confirmen el seu divorci. La postconvergència ja té al pensament una actuació diferent de la de Junts a les Corts, que es concretaria en una separació en quatre diputats d'un costat i quatre de l'altre, actualment junts sota el paraigua del grup «plural».

Quan la setmana passada Laura Borràs, portaveu encara dels vuit parlamentaris de JxCat, assegurava que tots ells actuarien en bloc respecte als Pressupostos Generals de l'Estat, el diputat Ferran Bel, al seu costat, feia silenci. I és que el PDeCAT té pensat fer una actuació clarament convergent a Madrid. És a dir, recuperar l'actuació possibilista que va defensar en el seu dia la llavors líder del partit Marta Pascal, a favor de la moció de censura a Mariano Rajoy. O la d'intentar una negociació dels pressupostos de l'Estat, com defensava el llavors diputat -avui al Partit Nacionalista Català, al costat de Pascal- Carles Campuzano, entre d'altres.

Així, en funció dels esdeveniments a Barcelona, la ruptura consistiria en una separació dels temps d'intervenció en el ple i les comissions i també del dret a presentar iniciatives. Tot això en el marc d'un grup polièdric en què ja estan Compromís amb Joan Baldoví i la formació d'Íñigo Errejón, Més País; així com el BNG.

S'ha de veure quina actuació decideix tenir el nou partit de Puigdemont, però fonts properes a Laura Borràs asseguren que l'actitud respecte de qüestions com els pressupostos de l'Estat continua sent escèptica i favorable a no donar suport al Govern, com no ho ha fet en qüestions com l'estat d'alarma durant la pandèmia. No en va, en la ponència política del nou partit no hi ha ni una referència a l'estratègia a dur a terme al Congrés, més enllà de denunciar que «per a Madrid, no deixem de ser el 'nord-oest peninsular'». Junts defensa la confrontació.

El PDeCAT creu que l'opció de Junts passa per un bloqueig total a qualsevol iniciativa del Govern al Congrés, i per un discurs que equipara absolutament l'anterior Govern del PP amb l'actual del PSOE i Unides Podem. Així ho afirmen reiteradament l'expresident Puigdemont i el seu successor, Quim Torra. En canvi, la postconvergència vol jugar la partida negociadora, intentant un pacte de pressupostos a canvi de contrapartides concretes i que pu-guin ser defensades a Catalunya. La tàctica passaria per arraconar Junts per Catalunya al costat de la CUP en el terreny del no a tot, davant de la posició més dialogant d'ERC i del PDeCAT.

La demostració de les diferències entre els dos espais és la possibilitat que el Govern impulsi una reforma del delicte de sedició al Codi Penal amb la qual reduir les penes actuals per aquesta causa. Un gest que afavoriria, de manera retroactiva, els polítics condemnats per l'1-O i els que són a l'estranger. Per a Junts, es tracta de «fum», d'una simple «pastanaga» de l'Executiu per aconseguir un sí de l'independentisme als comptes del Govern. Per al PDeCAT, és un avanç substancial que s'ha de tenir en compte i que pot beneficiar el mateix Puigdemont.