Azerbaidjan i Armènia han reprès aquest diumenge els seus enfrontaments en la convulsa regió de Nagorno-Karabakh, amb una ofensiva que tots dos han atribuït al contrari i que ha deixat un nombre indeterminat de víctimes, la qual cosa ha portat a l'autoproclamada república i a Erevan a declarar la llei marcial, cosa que Bakú ha descartat.
Els combats han començat a primera hora del matí quan, segons ha informat el Ministeri de Defensa àzeri, les forces armènies han atacat posicions militars i civils de l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh i els seus voltants deixant 16 militars morts i més de 100 ferits, encara que no ha precisat quants.
"A les 6.00 (hora local), les forces armènies han dut a terme una provocació a gran escala sotmetent a un intens bombardeig amb armes de gran calibre, morters i artilleria les posicions de l'Exèrcit àzeri al llarg del front i els nostres poblats a la zona fronterera", ha dit el Ministeri de Defensa en un comunicat.
L'Azerbaidjan ha indicat que les seves forces "estan responent amb mesures per a cessar la provocació enemiga i garantir la seguretat dels civils que viuen prop del front", segons informa l'agència de notícies Sputnik.
En canvi, el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinian, ha denunciat a les xarxes socials que "l'Azerbaidjan ha llançat un atac contra Artsakh", com es refereix a l'autoproclamada república de Nagorno-Karabakh, contra "assentaments pacífics", entre ells la capital, Stepanakert.
"Les forces de defensa estan resistint amb èxit l'ofensiva", ha sostingut. D'acord amb el seu Ministeri de Defensa, les forces armènies han derrocat dos helicòpters i tres 'drons' àzeris a Nagorno-Karabakh. "Continuen els combats", ha subratllat la portaveu ministerial, Shushán Stepanián, a través de Facebook.
Per part seva, el portaveu del Govern de l'autoproclamada república, Vargram Pogosián, ha confirmat que la capital, Stepanakert, i diverses localitats de Nagorno-Karabakh han sofert foc d'artilleria i ha avançat que hi haurà una resposta "proporcionada", instant la població a "buscar refugi".
LLEI MARCIAL
El president de Nagorno-Karabakh, Araik Arutiunián, ha imposat la llei marcial amb la intenció de "la mobilització general de les persones majors de 18 anys", després de convocar una sessió extraordinària de l'Assemblea Nacional.
Poc després, Pashinian també ha declarat la llei marcial ordenant "una mobilització general a Armènia". A continuació, ha urgit al "personal vinculat a la tropa" a presentar-se en les comissaries més pròximes.
Des de l'Azerbaidjan, el Servei de Mobilització i Reclutament ha fet saber que, davant "la provocació perpetrada per les tropes d'Armènia", ha rebut "nombroses sol·licituds per part de ciutadans que s'ofereixen com a voluntaris per a combatre en el front".
"En cas de necessitat, els reservistes podran ser citats a les estructures locals del Servei, conforme als requisits legals en vigor, i participar en les activitats corresponents per a garantir la defensa i la seguretat nacional, però no és un imperatiu avui dia", ha aclarit, segons recull Sputnik.
Entretant, han començat els contactes diplomàtics. El ministre d'Exteriors d'Armènia, Zograb Mnatsakanián, s'ha comunicat amb el Grup de Minsk, segons ha explicat la portaveu de la diplomàcia armènia, Ana Nagdalián.ESCALADA DE TENSIÓ
A mitjans de juliol, ja va haver-hi enfrontaments en la zona que separa la regió àzeri de Tovuz de la província armènia de Tavush, prop de Geòrgia, a diversos centenars de quilòmetres de Nagorno-Karabakh, que és des de 1988 un punt de disputa entre Armènia i l'Azerbaidjan.
L'Azerbaidjan insisteix a recuperar la seva integritat territorial, mentre que Armènia defensa els interessos de l'autoproclamada república. El conflicte va viure una escalada de violència a l'abril de 2016 i, si bé es va aconseguir pactar una nova aturada bèl·lica, es continuen registrant enfrontaments esporàdics en la zona fronterera.
Per a impulsar una solució negociada del conflicte, es va instituir en 1994 l'anomenat Grup de Minsk, copresidit pels Estats Units, Rússia i França. El grup inclou a més a Alemanya, Bielorússia, Finlàndia, Itàlia, Suècia i Turquia, així com a Armènia i l'Azerbaidjan, i els països que representen la Presidència de torn, l'anterior i la següent.
