La covid-19 és una amenaça per als empresaris que es dediquen a la compra i venda de bolets a l'engròs. No només per si se'n fan o no, sinó que també per la incertesa que genera la pandèmia en sectors com el de l'hostaleria, un dels seus principals clients. A Barcelona, per exemple, hi ha molts restaurants tancats i això pot fer que els preus del bolets siguin més baixos per falta de compradors i de mercat en un any en què es preveu una bona collita, si no s'estronca. L'abundància de bolets també farà baixar el que se'n paga.
El Berguedà és una de les comarques on els professionals venen a comprar matèria primera a l'engròs. Com Rafael Garcia, propietari de Setas Silvestres Garona SL, que compra i ven bolets, fruites i verdures fresques a l'engròs. Té la seu social a Sangüesa (Navarra) i a Catalunya treballa des de Mercabarna i Berga. Dona feina a 20 persones i treballen amb productes frescos, com bolets, tomàquets o cireres.
Fa vint anys que compra bolets al Berguedà i, segurament, aquest any també ho farà a Solsona i a la Seu d'Urgell. Per segon any, té llogats uns baixos a la Rasa dels Molins de Berga, unes instal·lacions de 400 metres quadrats on a les tardes hi ha un anar i venir constant de buscadors de bolets que n'hi porten per vendre'ls. Ell els compra. En una temporada bona pot comprar 4.000 quilos de bolets al dia. Des d'aquí i en furgonetes frigorífiques, els ven a qualsevol punt d'Espanya o a països com França. En una bona temporada compra fins a 80.000 quilos de bolets al Berguedà, sobretot camagrocs, l'estrella.
La covid-19 ha generat una baixada del PIB i ha creat una gran incertesa arreu. «Quan hi ha incertesa la gent no gasta. I el dany és superior perquè, si no es gasta, provoca l'efecte contrari. Si entrem en aquest espiral pot ser catastròfic», assegura Rafael Garcia.
L'amplitud del local que té llogat fa possible que es puguin complir les mesures de distància per evitar la propagació de la covid. Hi ha pots de gel desinfectant i la gent va amb mascareta. Els buscadors s'instal·len en taules de triatge que estan ben separades les unes de les altres. Quan acaben se'ls demana la seva identificació, es pesen els bolets que han portat, se'ls dona un rebut i se'ls paga en metàl·lic. Rafael Garcia explica que «identifiquem totes les compres que es fan per poder-les justificar. Nosaltres ho comprem i venem tot legalment, tenim registre sanitari i podem saber la traçabilitat del producte» explica a Regió7.
Hi ha compradors que no demanen la documentació als seus proveïdors. Al món dels bolets hi ha economia submergida. Rafael Garcia explica que «la gent es pensa que els bolets s'han de pagar a preus estratosfèrics i moltes vegades, quan demanes la documentació, hi ha persones que no et volen vendre». Explica que el 2015 va ser un molt bon any de camagrocs. En aquella campanya va arribar a comprar-ne entre 3.000 i 4.000 quilos al dia i els pagaven a 1 euro el quilo. «Quan hi ha poc gènere tot el món vol comprar però quan n'hi ha molt, el complicat és vendre», constata.
Per què venen a comprar bolets al Berguedà? Rafael Garcia explica que la seva empresa hi compra majoritàriament camagrocs ( Cantharellus lutescens) perquè s'hi fan en abundància. «Una de les majors zones productores de camagrocs d'Espanya són el Pirineu i el Prepirineu». En una temporada normal comencen a trobar-se'n a final d'agost a la zona del Cadí , posteriorment a les cotes més baixes, com el Berguedà, a mesura que va fent més fresca. «En condicions normals ens dura quatre mesos, la campanya dels camagrocs». I espera que aquest any sigui bona. Berga és el seu centre d'operacions per a Catalunya. Però també compra bolets a la seva seu navarresa de Sangüesa, a Galícia, a Extremadura o a Andalusia, i «portem mercaderia d'Estònia, Lituània, Rúsia». Els bolets del Berguedà que hi compra Rafael Garcia es queden a Catalunya, en el cas dels rovellons. Els camagrocs, un cop s'ha abastit el mercat català, acaben a França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Suïssa. Els bolets frescos es cullen avui i l'endemà han de ser al seu destí.
