La covid-19 ha provocat més massificació dels espais naturals. Es va notar a l'estiu en moltes poblacions de muntanya i ara preocupa com afectarà la temporada de bolets. Aquest cap de setmana, pont de la Mercè, als boscos de l'alt Berguedà ja es va començar a notar molta presència de boletaires. I en aquest context, el debat sobre la regulació de la recollida de bolets pren força.
«L'hem de posar sobre la taula, hem de ser valents i no ens ha de fer por discutir-ho. Cal prendre mesures», va destacar ahir el conseller comarcal de Medi Natural, Jesús Calderer. Els experts preveuen que aquesta sigui una temporada similar a la mitjana dels darrers 20 anys, però millor que la del 2019.
Durant la jornada d'ahir, molts boletaires van aprofitar qualsevol petit espai del voral de la carretera de Gisclareny per aparcar-hi el vehicle i gaudir d'un dels primers dies de la temporada. Enguany, un inici de campanya marcat per la covid-19. Els alcaldes de l'alt Berguedà temen que, com ja ha passat a l'estiu, el coronavirus faci que molta més gent aposti pels espais naturals com a opció de lleure i, com a conseqüència, hi hagi molta més gent als boscos.
Per això, el debat sobre la regulació de la recollida de bolets pren ara més força que mai, i molts alcaldes són conscients que caldrà prendre mesures per tal d'evitar massificacions. És el cas de l 'alcalde de Bagà, Joan Oña, que aquest estiu ja ha vist com el seu municipi, de poc més de 2.000 habitants, s'omplia de turistes i autocaravanes pernoctant «a qualsevol lloc».
Sobre la taula, segons explica Oña, hi ha totes les opcions: des de regular l'accés motoritzat fins a fer pagar per recollir bolets. «Ens hem de reunir tots els alcaldes i decidir quines opcions són les millors», va assegurar. El conseller comarcal de Medi Natural, Jesús Calderer, hi està d'acord. Defensa la necessitat de regular l'accés als boscos i tampoc descarta cap opció. «Hem de ser valents i no ens ha de fer por discutir res», va apuntar.
El que té clar és que cal una posició conjunta de tots els alcaldes. «Hem de seure tots els municipis que tenim aquesta problemàtica i treballar de cara a l'any que ve», va afegir. En aquest sentit, apel·la a l'experiència de la riera de Merlès, on aquest any s'ha prohibit el bany, i seguir l'exemple d'una acció conjunta entre els agents del territori.
Fires i mercats del bolet
Cada any se celebren fires i mercats entorn el bolet que conviden gent d'arreu a visitar Cardona, Solsona i diferents poblacions del Berguedà. Però aquest any el risc de propagació del coronavirus ha fet que mostres i mercats del bolet no se celebrin i que la resta s'hagin hagut d'adaptar a les restriccions per evitar contagis (vegeu l'edició d'ahir, diumenge).
La Fira del Tastet del Bolet de Vilada o l'històric mercat de Guardiola de Berguedà són algunes de les cites anuals que aquest any no se celebraran.
Una temporada millor
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) calcula que aquesta temporada la producció de bolets serà similar a la mitjana dels darrers 20 anys, estimada en 60 quilos per hectàrea de bolets l'any. Tot i això, des del CTFC alerten que enguany està sent complicat fer una estimació de la producció, ja que els models meteorològics en què es basen varien molt.
L'investigador del CTFC Juan Martínez va avançar que «sembla que es preveu que tinguem una temporada una mica més seca del normal i amb temperatures més elevades, i això podria significar que hi hagi menys quantitat de bolets al bosc». Martínez, però, va assegurar que segurament la temporada d'enguany serà millor que l'anterior, quan es va quantificar una producció mitjana de tan sols 30 quilos per hectàrea.
L'expert va explicar que aquest estiu hi ha hagut una pluviometria molt desigual arreu del país, amb comarques on des de final d'agost hi ha hagut pluges bastant constants, però en d'altres llocs ha plogut molt poc. Per això, va dir que a hores d'ara ja es poden trobar «quantitats interessants de bolets» en zones del Ripollès i del Berguedà, però en altres zones com el Solsonès «just comencen a sortir tímidament».
