Quim Torra ja no és el president de la Generalitat. El fins ara cap del Govern català s'ha acomiadat aquesta tarda de dilluns amb un discurs institucional des del Palau de la Generalitat poques hores després de rebre la notificació que l'inhabilita un any i mig per desobediència. Una condemna que Torra acata i que condueixen Catalunya Aquests comicis han de ser "un punt d'inflexió" i "un nou plebiscit que confirmi el mandat de l'1-O", ha demanat el Molt Honorable en el seu darrer discurs, moments abans de sortir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i ser acomiadat per una munió de persones.
Concretament, el president inhabilitat ha abandonat el Palau de la Generalitat a les 19.20 h. Ha sortit per la porta principal acompanyat per la seva esposa, pels líders d'ANC i Òmnium i per la resta de membres del seu Govern, que ara hauran d'actuar en funcions fins que hi hagi eleccions. A la porta de la Generalitat, i davant de Torra, s'ha desplegat la pancarta origen del litigi, on es podia llegir la frase 'Llibertat presos polítics i exiliats' en català i en anglès, a més d'un llaç groc.
Centenars de persones han omplert de gom a gom la cèntrica plaça barcelonina. Els concentrats enarboraven senyeres, banderes estelades o pancartes amb lemes com ara 'Llibertat presos polítics', i cridaven consignes com 'Independència' o 'Els carrers seran sempre nostres'. Les protestes, han tingut lloc també davant de bona part dels ajuntaments de Catalunya.
Una notificació que ha fet oficial la destitució a les 16.30 h
El Tribunal Suprem ha confirmat a mig matí la condemna a Torra per no fer cas de l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) que l'obligava a retirar les pancartes de suport als presos del procés dels edificis públics en període electoral. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és l'organ que el ja jutjar, ha fet arribar la notificació formalment a la defensa de Torra cap a les 16.30 h i, a partir d'aleshores, s'ha fet efectiva la inhabilitació i Torra ha deixat de ser president de Catalunya. A més, l'escrit del TSJC demana també al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que activi els mecanismes de substitució interina del president previstos a l'Estatut i a la Llei de Presidència, i insta Torra a no fer cap actuació més com a càrrec públic.
En una interlocutòria de sis pàgines dictada poques hores després de la sentència del Suprem, el TSJC diu que "es procedirà a fer efectiva, des d'avui, la inhabilitació" de Torra "en el càrrec de govern que actualment ocupa". També es requerirà personalment a Torra que "s'abstingui d'exercir o dur a terme actuacions pròpies dels càrrecs públics pels quals ha estat inhabilitat".
L'efectivitat de la inhabilitació també s'ha comunicat al secretari de Govern, Víctor Cullell, i s'ha expedit un ofici dirigit a Aragonès perquè activi la substitució interina de Torra, prevista a la Llei de la Presidència del 2008 i a l'Estatut d'Autonomia. Segons la legislació, s'aprovarà un decret que també es comunicarà al Parlament de Catalunya. De fet, la inhabilitació també s'ha de comunicar directament al president de la cambra catalana, Roger Torrent, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
No es pot presentar cap recurs ordinari
El TSJC recorda que contra la sentència del Suprem no es pot presentar cap recurs ordinari ni extraordinari, excepte de revisió o empara constitucional. El tribunal ha convocat una audiència el proper 5 d'octubre per fixar els termes de la liquidació de les penes imposades. La interlocutòria es pot recórrer, però el recurs de súplica no en suspèn la seva efectivitat.
La interlocutòria que obre l'execució de la pena ha arribat el mateix dia que la sentència del Suprem, cosa molt poc habitual, ja que normalment pot trigar dies o setmanes, com va passar, per exemple, en el cas de la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.
La filtració de la sentència
El Español ja havia avançat a primer hora que la Sala Penal del Tribunal Suprem inhabilitaria el president per unanimitat. El mitjà indicava que la decisió dels cinc magistrats que han examinat el recurs de cassació de Torra s'ha pres sense discrepàncies.
Els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal van al·legar en la seva defensa la «desproporció» que suposaria una condemna que implica el cessament d'un president pel simple fet de negar-se a retirar una pancarta, en un legítim exercici de la llibertat d'expressió que, segons la seva opinió, la Junta Electoral no tenia autoritat per retallar. A més, van demanar al tribunal que elevés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea diverses qüestions prejudicials -entre elles si és possible la inhabilitació del president català per concórrer a eleccions europees i si la seva destitució per negar-se a condemnar una pancarta és una mesura proporcional-, i en aquest cas creu que el Suprem hauria de suspendre el dictat de la sentència fins que Luxemburg es pronunciï.
