Patètic, horrorós, lamentable, vergonyós... Qualsevol dels adjectius serveix per descriure el primer debat presidencial entre Donald Trump i Joe Biden, celebrat a poc més d'un mes de les eleccions als Estats Units. Amb el país de dol per la pandèmia, sumit en una greu crisi econòmica i tenallat per les tensions socials als carrers, el president va impedir que es pogués portar a terme una cosa semblant a un intercanvi d'idees mitjanament civilitzat. I ho va fer amb interrupcions constants, acusacions falses, atacs a la família de Biden i un menyspreu absolut per les regles pactades. El demòcrata va mirar d'esquivar les trampes per embastar els seus arguments amb estoïcisme, però la seva frustració va acabar donant peu als insults. Al final va perdre el públic i la democràcia nord-americana.

Poc van poder treure en clar els teleespectadors de les propostes polítiques dels dos candidats. La bronca i el guirigall ho va enfosquir tot. Va ser una hora i mitja de calvari que va deixar en evidència els perills que sotgen el país en aquestes eleccions, en les quals molt probablement no haurà resultat després de la nit electoral a causa de l'augment massiu del vot per correu i la previsió que el recompte d'aquestes paperetes no es produeixi en alguns estats fins després del 3 de novembre. Novament Trump no va voler comprometre's a acceptar el dictamen que surti de les urnes o si vulgui a esperar que la comissió electoral certifiqui el resultat abans de cantar una victòria. «Això no acabarà bé per a aquest país», va arribar a dir després de reiterar que hi haurà «un frau massiu» en el vot per correu i demanar els seus seguidors que vagin a les urnes a vigilar la jornada electoral.

Més preocupant encara va ser la seva crida velada a l'extrema dreta per actuar quan arribi el moment. Trump va invocar els Proud Boys, un grup neofeixista, després de negar-se a condemnar el supremacisme blanc i els grups paramilitars que han sembrat el caos en algunes de les protestes contra el racisme dels últims mesos. «Proud Boys, quedin-se enrere i estiguin preparats», va dir en una frase que portarà cua. Des del principi va ser tens i a la defensiva, més preocupat en interrompre el seu rival que en exposar per què hauria de ser reelegit. Ni tan sols el moderador, amb qui també va acabar lluitant, va aconseguir que respectés els dos minuts assignats a cada candidat.

Biden el va acabar traient de les seves caselles. «Vols callar, home. No es pot ser menys presidencial», li va etzibar en un moment. «¿Tenen idea del que està dient aquest pallasso?», li va deixar anar en una altra ocasió. O «no soc aquí per posar en evidència les seves mentides, tothom sap que és un mentider».