Els països bàltics reclamen passos concrets a la UE perquè aprovi en el Consell Europeu que arrenca avui les sancions pactades contra les autoritats de Bielorússia, el tràmit de les quals està bloquejat per la falta d'unanimitat entre els Estats membres. Lituània, que lidera a la UE la posició crítica amb Minsk, ha demanat no dilatar l'adopció de sancions. En l'arribada al Consell Europeu, el seu president, Gitanas Nauseda, va afirmar que la UE ha de fer «molt més» del que fa i va reclamar «solucions tangibles» per aprovar les restriccions, i va reivindicar que els països bàltics ja han establert mesures, seguint l'exemple del Regne Unit i el Canadà.

Nauseda va subratllar que el bloc europeu ha de prendre mesures davant una situació que s'ha deteriorat en les últimes dates. Nauseda va recordar que el president, Aleksandr Lukaixenko, no s'avé a negociar amb l'oposició i se succeeixen les detencions i tortures contra manifestants.

En la mateixa línia, el premier estonià, Jüri Ratas, va reiterar que hi ha d'haver noves eleccions lliures i transparents a Bielorússia, i va insistir que la UE ha de parlar «amb una sola veu», mentre que el primer ministre de Letònia, Arturs Krisjanis Karins, va remarcar que el bloc europeu ha de treballar amb un «objectiu comú» a Bielorússia. «Tenim la capacitat d'influir en el món però només si actuem com un bloc unit», va argumentar. Els líders de la UE van pactar l'agost en un Consell Europeu extraordinari sancionar Minsk pel frau electoral i la repressió de les protestes, però el procés s'ha trobat amb les reticències de Xipre. La crisi a Bielorússia i la relació amb Turquia estan enllaçades a la UE, ja que Nicòsia condiciona el seu suport a les sancions contra Minsk que el bloc europeu prengui mesures similars contra Turquia per la seva intimidació al Mediterrani.