01 de octubre de 2020
01.10.2020
Regió7

Tres anys després de l'1-O, la justícia segueix tenint desenes de causes pendents

Al Bages encara hi ha diversos processos oberts contra les càrregues policials que es troben en diferents fases d'instrucció

30.09.2020 | 22:50
Un moment de la jornada de l'1-O a l'institut Quercus de Sant Joan |

Tres anys després de l'1-O, el referèndum té conseqüències judicials i molts procediments oberts als tribunals. Hi ha polítics complint penes de presó o d'inhabilitació, com els condemnats pel Tribunal Suprem, altres esperant sentència, com l'excúpula d'Interior i bona part de l'antiga mesa del Parlament. Altres encara esperen judici, com l'exmembre de la mesa Joan Josep Nuet al Suprem, els síndics electorals, que seran jutjats al novembre, el conseller i exalcalde d'Agramunt, Bernat Solé, i Lluís Salvadó i Josep Maria Jové al TSJC. També hi ha desenes de càrrecs processats pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, alcaldes, votants i desenes de policies i guàrdies civils, sobretot en dos jutjats de les ciutats de Barcelona i Girona.

El primer jutjat d'obrir una causa per l'1-O va ser el d'Instrucció 13 de Barcelona, ja abans que es confirmés que hi hauria un referèndum d'independència i la data. Mesos de telèfons intervinguts van acabar amb nombrosos escorcolls i detencions el 20-S. D'allà en van sortir desenes d'alts càrrecs de la Generalitat investigats per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental, com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. La seva causa es tramita al TSJC. D'aquell 20-S se'n van derivar els processaments de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (condemnats pel Suprem per rebel·lió juntament amb membres del govern Puigdemont), el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig. Aquests quatre últims van ser jutjats l'hivern passat a l'Audiència Nacional per rebel·lió, tot i que finalment la fiscalia va rebaixar l'acusació a sedició o desobediència. S'espera que la sentència es faci pública aviat. També hi ha diversos comandaments de Mossos encara pendents d'una investigació contra ells en un jutjat de Cornellà.

Prèviament, al d'Instrucció 13, el TSJC ja havia obert causes penals contra l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i part de la seva mesa per tramitar iniciatives parlamentàries a favor de la independència vetades pel Tribunal Constitucional. Forcadell va ser inclosa en el judici al Suprem per un delicte de rebel·lió, i condemnada a onze anys i mig de presó. La resta de la mesa només va ser processada per desobediència, i la seva causa es va enviar al TSJC. Però Joan Josep Nuet, ara diputat d'ERC al Congrés, va ser separat d'aquesta causa, que es tramita al Suprem. La resta de membres, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, van ser jutjats el juliol i estan pendents d'una possible condemna d'inhabilitació. La principal causa, la del Tribunal Suprem contra els líders del procés, ja està sentenciada, pendent de recursos al Tribunal Constitucional i probablement a Europa. Al novembre està previst el judici contra els síndics electorals, designats pel Parlament per supervisar la netedat de la votació de l'1-O, però que van dimitir en bloc quan el Tribunal Constitucional els va amenaçar amb multes.

Dies abans del referèndum la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències contra centenars d'alcaldes que havien acceptat col·laborar en la votació. Moltes causes s'han acabat arxivant però algunes estan pendents de judici. Indirectament relacionades amb l'1-O hi ha altres causes, algunes de ja jutjades, com les obertes per desordres públics durant l'octubre i novembre del 2017 o començament del 2018.

L'impacte al Bages

Com en altres punts del territori català, al Bages hi ha diverses causes obertes contra les càrregues policials de l'1-O que es troben en diferents fases d'instrucció. Així, el Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa va arxivar el 2019 les denúncies de diversos ciutadans contra l'actuació policial a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, a Callús, a Fonollosa i a Castellgalí. La jutgessa va considerar que no hi havia hagut excés policial, ni tampoc es podien atorgar responsabilitats penals als agents. La defensa dels denunciants ha presentat recurs a la decisió judicial, que encara està pendent de resoldre. També segueix oberta la causa al Quercus de Sant Joan. La jutgessa que porta el cas va fer un advertiment al juliol a la Guàrdia Civil demanant-los col·laboració, ja que, en cas contrari, prendria mesures. Aquesta causa, que inicialment s'havia arxivat, es va reobrir després que l'Audiència de Barcelona donés la raó als ferits, que havien presentat un recurs.

Un dels casos més emblemàtics és el de l'exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona. D'una banda, és un dels ferits que van denunciar la Guàrdia Civil per l'actuació a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i, de l'altra, ha estat acusat per la fiscalia d'un delicte de desobediència greu per no haver complert les ordres dels agents de la Guàrdia Civil. El judici es va celebrar el 21 de setembre i ha estat condemnat a 14 mesos d'inhabilitació i 2.100 euros de multa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit