La Generalitat ha demanat al Govern espanyol que no «entorpeixi» la retirada del monument franquista de Tortosa. En una carta avançada per Efe, la consellera de Justícia, Ester Capella, va recordar que el monòlit ja s'hauria d'haver retirat amb l'aprovació de la llei 52/2007 del president José Luis Rodríguez Zapatero que obliga a treure tots els símbols franquistes, i va dir que encara que la Generalitat s'ha compromès a retirar-lo, no ha pogut fer-ho perquè primer s'ha de descatalogar el monument.

Per engegar el procés, però, cal un informe del departament de Justícia i del de Cultura -que ja tenen- i un de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que encara no els ha donat resposta.

«Estic convençuda que un govern que es reclama progressista serà incapaç d'utilitzar arguments burocràtics per entorpir, dilatar o tractar d'impedir que sigui la Generalitat qui retiri un monument que, en definitiva, només ens recorda la fragilitat de la nostra democràcia», va dir Capella a la carta.

Segons la consellera, la Generalitat va demanar els tres informes el febrer després que l'Ajuntament de Tortosa iniciés els tràmits, i va rebre els de Cultura i Justícia «immediatament», mentre que encara no ha rebut resposta de la CHE, a qui correspon tant l'accés al cabal del riu com la propietat del monòlit.

En la carta Capella també va lamentar que el monument als caiguts del bàndol franquista a la batalla de l'Ebre és «una mostra de la deixadesa dels consecutius governs espanyols» en matèria de memòria democràtica, i va explicar que la Generalitat va decidir comprometre's a la seva retirada «davant l'incompliment de l'Estat».

En aquest sentit, va afirmar que es fa «un flac favor a la reputació de la política» si no s'apliquen les lleis aprovades, en al·lusió a la llei de memòria història de Zapatero. Amb referència a la nova llei de memòria democràtica aprovada per l'executiu espanyol, Capella subratlla que «és un pas endavant», tot i que critica que «arriba tard i es queda curta».

Ester Capella també insta l'Executiu a incloure l'enaltiment de la dictadura i la humiliació de les víctimes al Codi Penal, com va assenyalar que va fer Alemanya amb lleis per condemnar la instigació a l'odi i l'apologia, banalització i negació de l'holocaust.