La fiscalia demana tres anys de presó per cadascun dels tres acusats d'un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat i desordres públics durant l'encerclament al Parlament de Catalunya del 20 de gener de 2018, quan estava prevista la investidura de Carles Puigdemont com a president que finalment no es va produir. Els acusats han negat exercir violència contra els agents i han dit que havien estat identificats per la seva "pinta" o perquè els va "tocar". Els testimonis han dit que van entrar a la Ciutadella perquè les portes estaven obertes i que no van veure tensió ni agressions. Els mossos no van patir lesions. En l'inici del judici s'ha conegut que la Generalitat, que demanava dos anys per cada acusat, havia retirat l'acusació.

La fiscalia sosté que a partir de les 16 hores del dia dels fets, mentre unes 5000 persones participaven en una manifestació convocada per l'ANC al Passeig Lluís Companys, algunes de les 2.900 que estaven situades a les zones d'accés al Parc de la Ciutadella van trencar el cadenat de tres portes per accedir al parc i provocar moments de tensió amb els agents policials. En aquest context els acusats van "colpejar i empènyer" agents policials.

Els acusats han apuntat que van trobar-se amb les portes de la Ciutadella obertes, en un ambient festiu i reivindicatiu, i van entrar pensant que la manifestació continuava a dins. Sergi F. ha negat que hagués barrat el pas als agents formant part d'una cadena humana d'una vintena de persones. Ha explicat que un mosso li va dir "'tu vas a pillar'" i que el van identificar per la "pinta". Ha descrit que portava una "dessuadora de classe obrera, cresta i arracades".

Per la seva banda, Ramon D. també ha dit que els havien identificat per la roba que portaven. En el seu cas, es va afegir "per inèrcia" a la cadena humana que segons la fiscalia barrava el pas dels tres agents que es dirigien a intentar tancar la porta. Ha explicat que els agents "en cap moment" els van demanar que abandonessin la Ciutadella ni que els facilitessin el pas. Finalment, Xavier R. ha dit que no sap perquè el van identificar a ell. "Em va tocar, potser perquè era el més alt", ha dit. Ha negat haver empès als agents ni incitar a impedir el seu pas.

Sis mossos han participat al judici com a testimonis. El cap de l'operatiu ha explicat que "tothom" sabia que la Ciutadella estava tancada des del dia abans i que els manifestants van accedir a l'interior del parc obrint les portes amb "la pressió de molta gent" i "de manera violenta". El mateix testimoni ha indicat que al voltant de les 16 hores es va prioritzar el Parlament per davant de les portes d'accés a la Ciutadella, i després d'un parèntesi en la màxima protecció dels accessos i amb el Parlament protegit va donar l'ordre "de mirar de tancar les portes i recuperar-les".

Va ser llavors quan van arribar tres agents a la porta en qüestió i una vintena de manifestants van fer una cadena humana. Aquests agents han assegurat que la cadena era per impedir la seva feina. "No eren ni pacífics ni agressius, feien resistència a que poguéssim fer la nostra feina"; ha explicat un dels agents. En aquest context els mossos han identificat sense dubtes els tres acusats com els autors dels cops i empentes. Després d'això, han dit que al cap d'uns minuts van arribar agents antiavalots que van aconseguir tancar la porta.

Els mossos han negat que es produïssin danys materials ni lesions a la porta on van passar els fets, a diferència del que sí que va passar en altres portes. Va ser "per seguretat" que els tres agents no van identificar els autors en el moment en que es van produir els fets ni quan més tard els van identificar. Un dels mossos ha indicat que interpretava que les empentes que va patir eren per impedir el seu pas i no per agredir-lo. "Si hi hagués hagut una conducta d'agressió violenta greu hauríem fet la detenció", ha afegit a preguntes del jutge.

Els tres acusats no han fet ús de l'última paraula. La fiscalia ha elevat les conclusions a definitives i ha dit que els acusats havien mentit i que els testimonis havien fet unes declaracions "totalment parcials". Les dues defenses han demanat l'absolució. Una considera que si hi ha condemna s'ha d'aplicar l'atenuant de "dilacions indegudes" i l'altra ha posat l'èmfasi en l'absència de lesions dels agents. El judici ha quedat vist per sentència.