El problema de la falta de mascaretes transparents també arriba a l'altra banda dels pupitres. Els educadors que presenten trastorns auditius estan afrontant aquest inici de curs sense el material necessari per poder-se comunicar amb fluïdesa amb els alumnes. La professora Susana Arnau, que treballa a l'institut Francesc Ribalta de Solsona, viu aquesta situació en la pròpia pell i destaca que la mascareta també actua com una barrera comunicativa en altres contextos de la vida quotidiana. Dins l'aula, però, té la sort de tenir el suport i l'escalf dels alumnes, que l'ajuden amb les dificultats que puguin sorgir.

Fa més de deu anys que és professora en aquest centre de Solsona i, durant aquest temps, mai havia tingut problemes a l'hora de comunicar-se amb els alumnes. «Mai m'havia sentit diferent dins del centre per tenir un trastorn auditiu, però ara les necessitats de les persones sordes han passat a un segon pla», lamenta. Quan va saber que l'ús de mascareta a les aules seria obligatori, va contactar amb el servei de prevenció de riscos laborals. «Em van indicar que valorarien la meva petició, però no he rebut cap més missatge», explica Arnau.

L'educadora va començar el curs escolar amb la por al cos. L'esforç que dipositava a escoltar i a intentar entendre les paraules dels alumnes la feien sentir més cansada durant els primers dies. «Arribava a casa i el rellotge marcava les cinc de la tarda, però jo em sentia com si fossin les nou del vespre», destaca. Inclús hi va haver un moment que va transmetre la seva angoixa als companys de feina: «No puc més. Si no es posa remei a aquesta situació, plego». La resta de professors van entendre molt bé el seu problema, així com els seus alumnes de 4t d'ESO. «Tinc la sort d'acompanyar els estudiants que cursen el Projecte de Diversificació Cur-ricular (PDC). «Es tracta d'un grup reduït d'alumnes que comprenen molt bé la meva situació i m'ajuden sempre que poden», explica.

De seguida que l'equip directiu de l'institut va conèixer la seva situació i la de la resta d'alumnes que també presenten dificultats auditives, va iniciar la cerca de mascaretes transparents. Davant el retard en l'arribada de la dotació prevista pel departament d'Educació, el centre va encarregar un lot de cinquanta mascaretes, i a assumir un cost de 5oo euros. Després d'uns dies d'espera, finalment, les unitats van arribar a l'institut el dia 25 de setembre.

«Les circumstàncies han canviat molt, ara ja puc llegir els llavis dels alumnes i la relació és més fluida», comenta. Tot i així, remarca que l'educació inclusiva encara és una assignatura pendent. «La pandèmia ens ha fet més invisibles, i no només a l'aula, sinó també a peu de carrer, on cal molta més conscienciació», conclou Arnau.