El ministeri d'Afers Exteriors d'Armènia va demanar ahir un alto el foc «immediat» a la regió de Nagorno-Karabakh, la sobirania de la qual es disputa amb l'Azerbaidjan, i alhora va rebutjar els intents per solucionar el conflicte per la via militar.
«Armènia confirma la necessitat d'un alto el foc immediat. Subratllem una vegada més que no hi ha una alternativa a un acord pacífic per al conflicte i el procés de pau», va afirmar en un comunicat el departament governamental armeni. «Qualsevol intent de resolució per la via militar serà rebutjat de manera decidida», va afegir, segons va informar l'agència Sputnik.
El ministeri d'Exteriors armeni va agrair la declaració dels ministres d'Exteriors dels països que conformen el Grup de Minsk de l'Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE), que van condemnar els atacs contra la població civil a Nagorno-Karabakh i van dir que suposen una amenaça a la seguretat regional.
Per la seva banda, el Centre Unificat d'Informació del Govern d'Armènia va assenyalar que més de 3.400 militars de les Forces Armades de l'Azerbaidjan han mort en els enfrontaments registrats des de finals de setembre a Nagorno-Karabakh.
En un breu missatge publicat en el seu compte de la xarxa social Facebook, va explicar que les Forces Armades àzeris també haurien perdut 17 avions, 16 helicòpters, 126 drons, 379 vehicles blindats i carros de combat i quatre sistemes mòbils de llançament de coets.
En aquest context, el ministeri d'Afers Exteriors de Turquia va anunciar que el titular del departament, Mevlut Cavosuglu, va viatjar ahir a l'Azerbaidjan per abordar en una reunió amb el president del país, Ilham Aliyev, la situació a Nagorno-Karabakh.
Cavusoglu va ser rebut pel seu homòleg àzeri, Ceyhun Bairamov, i ahir estava reunit amb Aliyev, segons va informar l'agència oficial APA.
Turquia s'ha convertit en el principal aliat de l'Azerbaidjan en el conflicte fins al punt que Armènia ha denunciat que estaria oferint suport militar a les forces àzeris, una cosa desmentida tant per Bakú com per a Ankara.
La tensió a Nagorno-Karabakh es manté des que va començar el 27 de setembre una espiral bèl·lica que s'ha cobrat la vida de desenes de militars d'Armènia i de l'Azerbaidjan en combats en aquesta regió la sobirania de la qual es disputen els dos països des de fa dècades.
L'antiga província autònoma soviètica va intentar independitzar-se de l'Azerbaidjan per primera vegada el 1988, la qual cosa va provocar greus enfrontaments ètnics a la regió.
