Un petit, intens i emotiu concert de tres temes va ser la manera com el sallentí Carles Cases (1958) va agrair, ara farà dos anys, la concessió del Premi Bages de Cultura. Cases, un dels millors compositors del país, amb la prolífica trajectòria d'un músic que ha sabut reinventar-se, regalarà la mateixa fórmula quan avui rebi el premi Regio7 de Cultura per una carrera polièdrica.

Pianista, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor de més d'una seixantena de bandes sonores, el músic -amb una destacada tasca com a docent- té en el seu palmarés diverses nominacions als Goya, el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la trajecto?ria (2001), el Premi del Festival de Cine Espanyol a la millor banda sonora original per Oviedo Express (2008) o l'Enderrock 2015 pel CD Araguaia, inspirat en la seva relació amb el bisbe Casaldàliga. De formació clàssica i jazzística, ha dirigit i format part de diversos grups de jazz, música de cambra, big band... I es va estrenar ara fa dos estius com a intèrpret en solitari -ell i el seu piano- a Borredà. Allà, a l'ermita de Sant Esteve de Comià, és on fa més de quinze anys que el sallentí viu i treballa. I allà, el 1974, Cases va veure actuar Lluís Llach per primer cop. Anys més tard i quasi durant una dècada, del 1983 al 1990, seria el responsable de la direcció musical i dels arranjamens de l'etapa més brillant del cantautor. Però el sallentí també ha produït artistes com Martirio, Maria del Mar Bonet, Moustaki, Gossos, Marina Rossell i Chano Domínguez, entre d'altres. Els seus primers estudis musicals els va cursar al Conservatori de Música de Manresa; va acabar els vuit cursos de piano i violoncel a Barcelona i va completar els estudis d'harmonia i piano-jazz a la Music Academy de Hastad (Noruega), i orquestració i composició a l'Instituto Superior de Arte de l'Havana.

El músic va estrenar al setembre a Vic el seu últim projecte, Concert Paradiso en homenatge a Ennio Morricone, del qual, assenyalava el sallentí a aquest diari, «em sento hereu de la seva manera de compondre».