08 de octubre de 2020
08.10.2020
Regió7

El coronavirus ha matat 14 metges en actiu a Catalunya

El primer sanitari va morir el 18 de març a Barcelona, a l'inici de la pandèmia · El 24% dels metges s'han plantejat abandonar la professió

08.10.2020 | 17:50
Moment d'un homenatge als treballadors sanitaris fet davant de l'Hospital d'Igualada

Catorze facultatius en exercici han mort a Catalunya a causa de la Covid des de l'inici de la pandèmia, el març passat, segons dades facilitades aquest dijous pel president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Les últimes dades xifren en 13.437 les víctimes mortals a tot Catalunya.

Francesc Collado Roura va ser el primer sanitari mort per Covid, el 18 de març a Barcelona, tot i que el seu cas no va ser conegut fins al dilluns 30 de març. Metge de família de 63 anys, tenia una consulta privada al barri de Sants, de Barcelona, on treballava per a diverses mútues, i també exercia com a pèrit judicial i a la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital de Barcelona, on va morir.

També es coneixen els casos d'Antoni Feixa, otorrinolaringòleg de l'Hospital Quirón Salut de Barcelona, que va morir als 57 anys a finals de març, i d'Albert Coll Nus, de Lleida. Coll, amb 63 anys i metge de família a Os de Balaguer i Castelló de Farfanya, feia guàrdies al CAP de Balaguer i va treballar durant molts anys a Àger (Lleida).

Prop de 1.700 metges


Padrós ha donat a conèixer el nombre de facultatius morts per la pandèmia durant una roda de premsa per presentar els resultats d'una enquesta efectuada entre 1.648 metges que exerceixen a Catalunya entre els mesos de juliol i agost passats, per conèixer l'impacte del coronavirus en la salut dels professionals sanitaris.

De la resta de metges no ha transcendit la identitat ni les circumstàncies en les quals han mort, però les dades del COMB indiquen que, fins ara, han mort 14 metges en l'exercici de la seva professió per la pandèmia.

El 24% dels metges s'han plantejat abandonar la professió per l'impacte de la pandèmia en la salut física i emocional


La lluita contra la covid-19 és dura, especialment per aquells que la combaten a primera línia. El 24% dels metges s'han plantejat abandonar la professió a causa de l'impacte de la pandèmia en la salut física i emocional, dels quals un 2% ho ha considerat seriosament, segons l'estudi presentat aquest dijous.

Els resultats provisionals d'aquest informe, fet per la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (IEB-UB), assenyalen que el plantejament d'abandonar la professió ha arribat al 31,7% en els metges d'atenció primària. L'estudi també indica que el 42% dels professionals se senten més cansats i menys preparats per una segona onada de coronavirus i que afronten amb més pessimisme els mesos vinents.

Malgrat aquestes dades, Padrós, el president del col·legi de Metges, ha destacat que el gruix del col·lectiu manté un ferm compromís amb la professió i amb els pacients, tot i les experiències viscudes des de l'esclat de la pandèmia.

L'enquesta constata l'empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional, cefalees, mal d'estómac o mal d'esquena; així com capacitat per afrontar els problemes. Es comparen els valors d'abans, durant la primera onada i durant l'estiu. En aquesta comparativa s'oberva que el cansament es va triplicar durant els mesos de març i maig i encara és superior al nivell inicial, segons ha exposat Núria Mas.

Els professionals de l'atenció primària, els de l'UCI i els d'urgències, els més perjudicats


L'estudi detecta que hi ha determinats col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut, com ara, metges i metgesses que treballen a l'atenció primària, aquells que van treballar a UCI i serveis d'urgències i els que van decidir autoconfinar-se durant els mesos més durs de la pandèmia per protegir els seus familiars.

Entre els professionals de l'atenció primària ha estat més freqüent el plantejament d'abandonar la professió. Un 31,7 % ho han considerat en algun moment, molt per sobre del 21,3 % dels companys de l'àmbit hospitalari i del 22,2 % d'altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia el 48,4 % dels metges i metgesses de primària, el 44,5 % dels professionals d'hospitals i el 34,8 % d'altres àmbits.

Un dels aspectes més positius de l'estudi, segons les investigadores, és el paper dels equips com a elements protectors de la salut i del benestar dels metges i metgesses. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on existeix un "sentiment de pertinença" reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, segons ha assenyalat Judit Vall.

Aquests professionals s'enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s'afronten de manera compartida. Segons l'enquesta, fins a un 31,2 % dels professionals que no compten amb el suport d'un "equip protector" afirmen que s'enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que baixa fins el 24,5 % entre els professionals que se senten integrats i recolzats per un equip.

Padrós ha exposat algunes recomanacions que fa l'informe, principalment "cuidar aquells que ens cuiden", el que considera que és un element clau per garantir una bona assistència al ciutadà. En concret, l'informe demana reformar l'actual sistema de salut per tal de garantir la protecció de la salut dels professionals i reduir al màxim factors de risc afavorits pel propi sistema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook