Toca aixecar-se de la cadira, i si encara queda cervesa al got de vidre s'ha d'abocar en un de plàstic. A la 1, quan després de dues canyes la conversa molts cops s'anima, és el moment de tocar el dos de la terrassa del bar. A la plaça Major de Manresa, punt de reunió de molts joves de la ciutat i la comarca, es queden drets decidint si marxen a casa i veure's l'endemà o continuar la festa. Molts opten per aquesta darrera opció, i la pregunta següent és «on?». Pisos, places i racons aïllats del polígon dels Dolors són els llocs on solen acabar moltes de les trobades d'amics.

A la capital del Bages, aquesta escena de la 1 de la matinada es repeteix en bars d'altres punts del Centre Històric i en locals de copes del polígon dels Trullols. En temps de pandèmia, la festa nocturna ha d'acabar oficialment a la 1, però aquesta i beure's uns quants cubates abans d'anar a dormir, per aquest motiu la festa de la matinada continua, però apartada de la mirada de veïns i la vigilància policial. «Anem a buscar unes cerveses», deia la integrant d'una colla d'amics d'entre 27 i 34 anys de Manresa, Balsareny i el Pont de Vilomara. Van aconseguir comprar-ne deu ampolles en un establiment que estava tancat i es van asseure al pàrquing que hi ha entre el carrer del Bruc i el Saclosa.

«Com que no podem anar de festa a algun pub o discoteca, ara hem recuperat jocs d'adolescents», bromeja una de les amigues. En aquest reportatge cap de les persones que ha parlat per a Regió7 ha volgut donar el nom per evitar ser assenyalades. La colla, un cop instal·lada al pàrquing, va jugar un joc infantil entremig de rialles, i explicaven que quan segueixen la festa a casa d'algú del grup juguen al Picolo -una aplicació de telèfon mòbil de reptes i preguntes en què els participants han d'anar bevent xarrups d'alguna beguda alcohòlic- per animar la nit. Els jocs són l'alternativa a la música, a ballar i a entaular conversa amb algú a la discoteca; activitats nocturnes d'un món prepandèmic que molts anhelen i que no tenen clar si tornaran a curt termini.

Tot i la voluntat de continuar la festa a la matinada, les restriccions a bars i la clausura dels locals d'oci nocturn han fet variar els hàbits horaris de molts joves que abans sortien fins a les 6 del matí -quan tancaven discoteques i pubs- o diumenge al matí, tornant a casa amb els primers rajos de sol del dia. Els grups d'amics que dissabte estaven bevent al carrer asseguraven que plegarien veles entre les 3 i les 4.

Anar a pisos a seguir la festa és una bona opció i tots els joves amb qui va parlar Regió7 diumenge a la matinada deien haver-ho fet diverses vegades els darrers mesos. «A vegades algun veí s'ha queixat, tot i que generalment són comprensius donada la situació actual. Per evitar molestar els veïns no anem sempre a la mateixa casa sinó que ho anem repartint», explicava. Els membres de la colla tenen al voltant de la trentena d'anys i cadascú viu a casa seva, però els més joves, els de 19 i 20 anys, no ho tenen tan fàcil perquè viuen amb els pares.

Una altra colla d'amics d'aquesta edat que va sortir dissabte a prendre una cervesa a la plaça Major explicava que havien aprofitat per sopar a casa d'un d'ells que tenia «el pis lliure», ja que els pares havien sortit a menjar fora. «Som uns 13 i anar al bar és incòmode perquè ens hem de separar en taules de sis. No podem xerrar entre tots nosaltres. Per aquest motiu el pis o algun lloc al carrer amagat és òptim», explicava un dels amics.

'Botellons', l'única alternativa

Racons amagats, i aïllats dels barris residencials, del polígon dels Dolors és un dels punts de Manresa on es concentren grups de joves per xerrar i beure. Hi van amb cotxe. Diumenge, entre les 3 i les 4 de la matinada, hi havia com a mínim tres botellons, amb entre 15 i 30 persones a cada un, a diferents emplaçaments del polígon. El que cridava l'atenció era que hi havia un grup d'amics a l'entorn del Palau Firal, un altre en un pàrquing del polígon dels Dolors de joves d'origen magribí i a prop del Parc Tecnològic un altre -el més nombrós- de joves d'origen llatinoamericà.

«No anem a un lloc concret cada setmana, sinó que ens anem movent i no sempre fem el mateix. Poc després de l'estat d'alarma, quan vam tornar a sortir al carrer, un dia vam anar al Congost. Un agent de la policia sense uniforme ens va dir de bones maneres que no podíem ser allà i vam marxar», explicava un jove que era als entorns del Palau Firal. Van alerta de no molestar cap veí i de passar desapercebuts per a la vigilància policial. Tot i que als diferents punts de reunió els joves estaven bevent, en cap moment no se'n va veure cap en un estat etílic preocupant i no provocaven aldarulls. Tot i posar alt el volum de la música d'un dels cotxes, no molestaven cap veí perquè no hi havia blocs d'habitatges a prop.

«Simplement venim a passar l'estona amb amics i coneguts. Quedem per WhatsApp i ens trobem en algun lloc. Després d'una setmana treballant o estudiant, ens ve de gust sortir i distreure'ns», explicaven. Alguns confessaven que no surten cada cap de setmana com abans i que hi ha dies que es queden a casa. Tots tenen clar que la festa dels dissabtes ja no és el que era.