Les llistes d'espera a la sanitat pública catalana estan més disparades que mai. La pandèmia de coronavirus ha agreujat, encara més, un problema social que Catalunya arrossegava des de feia dècades, en bona mesura a causa de les retallades aprovades el 2010. El temps mitjà d'espera ha augmentat un 62% per accedir a les proves diagnòstiques, un 52% per visitar l'especialista i un 52,3% per a les intervencions quirúrgiques entre desembre de 2019 i maig d'aquest any, últim mes en què el Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix xifres. Fonts del CatSalut atribueixen aquest retard a una «incidència tècnica» i asseguren estar treballant per actualitzar les dades.

Però, de vegades, aquests augments són de fins a un 70% i fins i tot un 90% més si es posa el focus en proves, consultes i operacions concretes. Per exemple, si el desembre passat s'havia d'esperar 60 dies per a una ecografia ginecològica, al maig d'aquest 2020 l'espera era de 117 dies (un 95% més). Un altre exemple: si al desembre l'espera per tenir cita amb el dermatòleg era de 84 dies, al maig ho era de 141 (un 68% més). I un altre: si al desembre calia esperar 75 dies per operar-se de cataractes, el maig passat calia esperar 142 (un 89% més).

Més indicatiu que el nombre de pacients que esperen per realitzar-se aquestes proves és el temps mitjà d'espera, una xifra que reflecteix millor com el sistema s'ha anat alentint i guanyant en demores. I s'ha disparat en pràcticament totes les malalties, greus i no greus. Els que ara hagin d'operar-se de galindons hauran d'esperar 262 dies (un 33% més). Els que hagin d'acudir al traumatòleg esperaran 168 dies (un 58,5% més). Però les dades també tenen una altra lectura alarmant: a les cirurgies de neoplàsies malignes (càncers) el temps mitjà d'espera ha augmentat un 41,7% entre desembre i maig. El que més ha crescut és el temps d'espera per operar-se d'un càncer de pàncrees: si al desembre era de 18 dies, al maig era de 52 (un 189% més). Després el dels òrgans genitals: ha passat de 19 a 52 dies (un 173,7% més). I a continuació el de pell: va pujar de 22 a 45 dies (un 104,5% més).

La pandèmia va obligar al maig, els hospitals i centres d'atenció primària (CAP), a ajornar les consultes i cirurgies no urgents. Les urgències com infarts o ictus mai es van deixar d'atendre. Però sí moltes proves que, per exemple, formen part de programes de detecció preventiva de tumors, com les mamografies (càncer de mama) o colonoscòpies (càncer de còlon). Els experts sanitaris temen un augment de casos d'aquestes malalties i fins i tot de la seva mortalitat durant els propers anys perquè no han estat diagnosticades precoçment. Les xifres, sens dubte, conviden a la preocupació: per a una colonoscòpia, calia esperar al maig una mitjana de 162 dies, davant dels 109 del desembre passat (un 48,62% més). Per a una mamografia, al maig calia esperar 109 dies, davant dels 64 de finals del 2019 (un 70% més).

«El sistema sanitari ja funcionava al 100%, de manera que era evident que qualsevol situació d'alts i baixos, i més d'aquesta magnitud, el desestabilitzaria», denuncia Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya.