El Govern no esperarà més el PP. Els dos grups parlamentaris que el sostenen, PSOE i Unides Podem, van registrar ahir la proposició de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per forçar la renovació de l'òrgan de govern dels jutges, un cop ha apreciat que el PP no s'avé a negociar-la. El text actua en dues vies: rebaixar la majoria necessària per nomenar els vocals del torn judicial del CGPJ (12 dels 20 totals), en segona votació, i retallar els poders de l'òrgan quan aquest està en funcions. Fins ara, es comptava que seria el Consell de Ministres el que aprovaria el projecte de llei. Però, finalment, han estat els dos grups de PSOE i UP els que han decidit portar la iniciativa al Congrés. La diferència és substancial, i revela que la majoria governamental vol caminar ràpid i procedir a una modificació expressa de la normativa.

L'itinerari triat és clau. En optar per una tramitació com a proposició de llei, plantejada pels grups, i no com a projecte de llei, el text pot discutir-se i aprovar-se amb celeritat a les dues cambres. La portaveu parlamentària socialista, Adriana Lastra, va avançar en roda de premsa conjunta amb el seu homòleg del partit morat, Pablo Echenique, que, segons els seus càlculs, podria estar en vigor d'aquí a dos mesos. En canvi, si fos el Govern qui tragués del forn la seva iniciativa, l'avantprojecte trigaria més a veure la llum, ja que l'Executiu ha de reclamar informes als òrgans consultius.

En aquest cas, amb seguretat hauria de consultar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'afectat directament per aquesta reforma i que està presidit des de desembre del 2013 per Carlos Lesmes. La Moncloa manté un pols amb l'òrgan de govern dels jutges des de fa setmanes, després que li demanés ajornar uns dies l'acte de lliurament dels despatxos judicials a Barcelona, sol·licitud a la qual es va negar Lesmes, segons el relat del titular de Justícia, Juan Carlos Campo. L'episodi va augmentar la tensió amb la Corona, ja que el Govern va impedir al rei que assistís a la cerimònia amb la nova promoció de jutges a la capital catalana del 25 de setembre, amb l'argument que era imminent la sentència d'inhabilitació de Quim Torra pel Suprem i per la proximitat del tercer aniversari del referèndum de l'1-O.

Lastra va explicar que han optat per la via de la proposició de llei perquè l'elecció dels magistrats del CGPJ «és una competència del Congrés» i, per tant, la iniciativa havia de sorgir des dels grups parlamentaris i no del Consell de Ministres. La portaveu de l'Executiu, María Jesús Montero, va assenyalar que qualsevol de les dues vies és «igualment legítima i democràtica».

En eludir els informes consultius, preceptius però no vinculants, el Govern s'evita també una previsible crítica, perquè la carrera majoritàriament està en contra d'una modificació que pretén rebaixar les majories necessàries per nomenar els 12 vocals del torn judicial de tres cinquens de la cambra baixa (majoria reforçada) a una majoria absoluta (la meitat més un dels escons) i que també busca retallar les funcions d'un Consell General del Poder Judicial amb un mandat caducat.

El text registrat per totes dues formacions detalla que el Consell General del Poder Judicial, amb el mandat vençut, tingui funcions de despatx ordinari, però no pugui promoure ascensos ni designacions, com suceeix amb el Govern, quan passen unes eleccions i està en funcions. A més, recull que els 12 vocals jutges siguin triats per Congrés i Senat per majoria absoluta, no per majoria de tres cinquens.