14 de octubre de 2020
14.10.2020
Regió7
1 any de la sentència de l'1-O

El Tsunami s'esllangueix un any després

La pressió judicial i el tomb al panorama polític dissipen les mobilitzacions de l'enigmàtica plataforma sobiranista

13.10.2020 | 23:35
Una multitud talla l'AP-7 a la Jonquera

L'última performance del Tsunami Democràtic va ser frustrada. Els drons no van planar sobre el Camp Nou mentre el Barça jugava davant el Reial Madrid perquè els Mossos d'Esquadra els van interceptar. El partit va seguir amb una grada plena de cartells blaus amb el lema «Spain, sit and talk». Als voltants de l'estadi hi va haver disturbis. Des d'aquell 18 de desembre, només ha reaparegut en forma de pancarta al concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català al Palau de la Música i per anunciar a través de les xarxes socials que «seguia actiu» i que es preparava per a «una nova fase de protestes». Res més.

El Tsunami Democràtic va ser un artefacte ideat per donar resposta a la sentència del procés -feta pública avui fa just un any- que superés les entitats sobiranistes i els partits independentistes. Una organització «superior» amb la qual cridar a la mobilització als carrers, això sí, en coordinació amb la resta d'actors. Una maquinària que emula la lògica del referèndum de l'1-O: una piràmide difícil de rastrejar formada per persones organitzades i vinculades al territori –sense líders ni portaveus públics–, un domini excel·lent de la tecnologia i una ciutadania disposada a acudir a cegues on i quan sigui.

El panorama també ha fet un tomb, i no només per la pandèmia. L'octubre del 2019, Pedro Sánchez exercia com a president en funcions i negociava amb els grups el seu suport a la investidura. ERC exigia una taula de diàleg a canvi dels seus vots.

El sit and talk va ser acceptat pel PSOE tot i que per ara només hi ha hagut una trobada, però aquell pacte i la crisi al Govern va començar a erosionar el missatge del Tsunami Democràtic, que tenia problemes per la pressió judicial.

El ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, va informar l'endemà de donar-se a conèixer la sentència del procés que investigava els responsables de l'intent de bloqueig de l'aeroport del Prat.

Unes 10.000 persones van acudir a la infraestructura estratègica per protestar contra les condemnes a la cúpula de l'1-O. En paral·lel, tres dies després es va saber que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón havia obert una peça separada per un delicte de terrorisme en la causa en què investiga els CDR relativa a Tsunami Democràtic. Fonts jurídiques van confirmar que les diligències segueixen obertes, però sota secret, raó per la qual no han transcendit els avenços que hagin pogut produir-se en la investigació.

Imputacions a Figueres

El que sí que s'ha descartat, almenys de moment, és que l'Audiència Nacional assumeixi la investigació de fets concrets que aquest moviment hagi pogut cometre. Aquests episodis correspon que els assumeixi el jutjat més proper al lloc dels fets. Per això, el titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Figueres va imputar al juliol 196 persones pel bloqueig, el novembre del 2019, de la frontera amb França a l'autopista AP-7, pels delictes de desordres i danys.

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han reprès el pols als carrers en els últims dies arran de la inhabilitació de Quim Torra i de la recent visita del rei a Barcelona. El seu propòsit és concentrar-se avui a la plaça d'Urquinaona, epicentre de les batalles campals que es van produir fa un any.

En el pla judicial, la CDR Tamara Carrasco –que va ser detinguda l'abril del 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió i a la qual es va impedir sortir del seu municipi durant un any per ordre de l'Audiència Nacional– acaba de ser absolta perquè la justícia considera que realment no va cometre un delicte de desordres públics, pel qual la fiscalia sol·licitava set mesos de presó.

L'activista, finalment, va ser jutjada només per aquest delicte per un jutjat de Barcelona i la magistrada va sentenciar que el whatsapp que havia enviat sobre accions que havien de portar a terme els CDR era simplement informatiu i no comportava «cap consigna». L'altre membre dels CDR que va marxar quan la Guàrdia Civil l'anava a detenir, Adrià Carrasco, continua residint a Bèlgica i no hi ha contra ell cap petició d'extradició però sí una ordre de detenció a Espanya.

Pel que fa als CDR de l'operació Judes, malgrat que tots els detinguts estan en llibertat sota fiança després que la sala penal de l'Audiència negués en una interlocutòria que ja haguessin barrejat les substàncies que se'ls van intervenir susceptibles de convertir-se en explosius, segueixen imputats per terrorisme. La instrucció continua en espera, entre altres diligències, de nous informes de la Guàrdia Civil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit