El Tribunal Suprem va ratificar ahir que el PP es va lucrar de la corrupció de la Gürtel en una sentència que, amb lleugers ajustos en les condemnes, adverteix de les «excessives» al·lusions de l'Audiència Nacional a la caixa B del partit, ja que la formació no va ser jutjada per aquests fets.

Onze anys després de destapar-se la trama, la sala penal ha tancat l'Època I de la Gürtel (1999-2005) en confirmar, amb petites variacions, les penes dels 29 acusats i el gruix de la sentència que fa dos anys va desencadenar la moció de censura per derrocar el Govern de Mariano Rajoy, a qui no s'esmenta en les 1.844 pàgines de la resolució, dictada per unanimitat.

Els magistrats donen per acreditat que el PP es va beneficiar dels negocis de la trama Gürtel i fan referència, com ja va fer l'Audiència, a un «autèntic i eficaç sistema de corrupció» creat entre Francisco Correa i càrrecs del Partit Popular mitjançant la manipulació de la contractació pública en comunitats i ajuntaments governats per aquest partit.

En concret, el PP es va lucrar dels actes electorals que van sufragar les empreses de Correa a Majadahonda i Pozuelo, de manera que, com a responsable a títol lucratiu, la sentència obliga el partit a retornar els 245.492 euros de manera directa i solidària amb set condemnats més.

La participació a títol lucratiu pressuposa que el PP no va participar en el delicte i va desconèixer la seva comissió, però recorda el TS que si el partit hagués reintegrat els diners abans del judici, la seva presència hagués estat innecessària. El tribunal sí que atén parcialment el recurs del PP respecte a les al·lusions a la caixa B que l'Audiència va fer en la sentència -amb el vot particular d'un magistrat-, encara que admet que aquesta admissió «està faltada d'efectes pràctics» i és intranscendent en la part dispositiva.

Els magistrats sí que donen suport sense matisos a la part del relat on l'Audiència parla del sistema de corrupció que van crear les empreses del Grup Correa amb càrrecs el PP i que va fer que gaudissin d'un «arbitrari tracte de favor» en les contractacions. Així, la trama va cometre suborns, va emetre factures falses i va crear un entramat per aconseguir contractes públics i ocultar l'origen il·lícit i la destinació dels fons, un sistema liderat per Corretja i en el qual Bárcenas, condemnat a 22 anys, va tenir un paper primordial.

De l'extresorer del partit Luis Bárcenas diuen els magistrats que «al marge de l'activitat delictiva que va dur a terme en comú amb altres acusats, va desenvolupar pel seu compte, i quan ho necessitava en col·laboració amb la seva dona, una altra activitat dirigida a enriquir-se de manera il·lícita mitjançant altres adjudicacions d'obres o apropiant-se de fons del PP». Fruit de les seves il·lícites activitats, «va aconseguir acumular un important patrimoni, que va amagar a través d'un entramat financer en entitats bancàries suïsses».