Diversos estudis científics i estadístics confirmen que l'activitat en bars i restaurants pot ajudar a la propagació del coronavirus. Així, un estudi de la Banca JP Morgan que en el seu moment va passar desapercebut va comparar la despesa de 30 milions de titulars de targeta de crèdit en restaurants dels Estats Units i les dades de nous contagis de coronavirus que va recopilar la Universitat Johns Hopkins durant la primera onada de la pandèmia, i va arribar a la conclusió que el nivell de despesa en restaurants servia per predir els brots de coronavirus que es produirien tres setmanes després.

L'entitat de crèdit va comparar també els paràmetres d'una altra mena de compres i no va trobar un altre sector que tingués una correlació tan clara amb l'augment del casos. Al contrari. L'augment de la despesa en els supermercats coincidia amb una caiguda del virus les setmanes posteriors. Quan més persones compraven directament els aliments a les botigues en comptes de consumir en els restaurants, l'epidèmia retrocedia.

No hi ha gaires més estudis que abordin de manera directa el paper dels bars en la pandèmia, però els escassos que s'han dut a terme apunten en la mateixa direcció. Així, una investigació publicada l'11 de setembre pels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA analitzava el comportament de 314 persones que havien passat pels serveis d'urgències d'11 centres sanitaris del país amb símptomes de coronavirus. Va resultar que els que havien donat positiu en les proves PCR havien freqüentat el doble de vegades els establiments de restauració en els 14 dies anteriors que els que van donar negatiu. En la resta d'activitats, els pacients s'havien comportat de manera similar. Havien anat a comprar, havien visitat coneguts o familiars al seu domicili, havien acudit al gimnàs, havien celebrat activitats religioses, havien viatjat en transport públic i havien anat a centres de treball en la mateixa mesura. L'única diferència estadísticament rellevant estava en els seus hàbits a l'hora de menjar i beure fora de casa.

Menjar i beure en aquests establiments «poden ser factors de risc importants associats amb la infecció per SARS-CoV-2» en ser llocs on «l'ús de màscares i el distanciament social són difícils de mantenir», concloïen els autors de l'informe.

En un treball de camp molt més pròxim geogràficament, el grup de recerca Biocomsc de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va detectar a Barcelona que a les terrasses dels bars només el 2% dels clients portaven la màscara posada. «De les 913 persones que vam observar en terrasses, només 17 portaven màscara. I cinc eren de la mateixa família i estaven assegudes a la mateixa taula», explicava Enric Álvarez, primer autor de l'estudi. Fins i tot en les reunions familiars a l'aire lliure el percentatge d'ús era més alt (8%) i també al carrer (71%) i als supermercats (98%). Seguir amb la màscara treta a les terrasses quan s'ha deixat de menjar o beure augmenta el risc de contagi a través de les gotes que expulsem. Encara que es mantingui la distància de seguretat.