16 de octubre de 2020
16.10.2020
Regió7

L'independentisme vincula l'Estat al franquisme en l'homenatge a Companys

Les forces sobiranistes aprofiten l'acte de recordatori del president afusellat per denunciar la «repressió»

15.10.2020 | 23:49
Un moment de l'homenatge institucional ahir a Montjuïc al president Lluís Companys

El Govern i les forces independentistes van aprofitar ahir l'homenatge a l'expresident Lluís Companys per carregar contra l'Estat i enllaçar la seva «repressió» amb la del franquisme, mentre que PSC i comuns van defensar la futura Llei de memòria històrica com a eina per a reparacions històriques. En les tradicionals ofrenes a Montjuïc amb motiu del 80è aniversari de l'afusellament de Companys pel franquisme, l'expresident de la Generalitat Quim Torra va apel·lar la ciutadania a no deixar de «lluitar per la llibertat de Catalunya i els drets humans».

Malgrat la seva recent inhabilitació per desobediència, Torra va formar part de la delegació de la Generalitat que va fer l'ofrena floral a la tomba de Companys al cementiri de Montjuïc, amb el vicepresident i president substitut, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que va afirmar que els catalans segueixen «patint una repressió com fa 100 anys»: «Aquesta repressió no té fre i cal seguir denunciant-ho», va afegir.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va reivindicar que els ideals del president Companys «segueixen vius» malgrat la «repressió» que al seu parer l'Estat encara exerceix, si bé «amb formes i circumstàncies diferents». El president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, va afirmar que el fet que l'Estat no hagi demanat perdó per l'afusellament de Companys demostra que no s'ha tret de sobre encara el franquisme. «Les mateixes estructures militars i judicials que estaven darrere de l'execució, de l'assassinat, de la sentència a mort de Lluís Companys, d'alguna manera estan presents en el comportament, les decisions i la sentència que fa un any va confirmar l'empresonament dels nostres representants polítics», va indicar.


«Estat demofòbic i venjatiu»

Per la seva banda, la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va denunciar que, 80 anys després de l'afusellament de Companys pel franquisme, continua «la repressió d'un Estat espanyol demofòbic, venjatiu i cruel». Més moderat va ser el representant del PDeCAT, el diputat Genís Boadella, que va reivindicar la institució de la Generalitat, de la qual creu que cal «fer valer» de manera que «exerceixi totes les seves competències».

Per la seva banda, el diputat de la CUP Carles Riera va instar a honrar la memòria de Companys avançant cap a «l'amnistia i l'autodeterminació», a les portes d'un cicle electoral en què creu que l'esquerra independentista serà «determinant» per anar «més enllà de l'1-O». El diputat de la CUP va instar a fer «passos definitius per avançar cap a l'autodeterminació i l'amnistia»: «Són objectius als quals no renunciem i que són fonamentals si volem honorar la memòria de Companys i de tots els caiguts en la lluita per la nostra república», va emfatitzar.

ANC i Òmnium Cultural, per la seva banda, van demanar recollir el testimoni i el llegat de Companys per persistir «en la lluita» davant la «crisi democràtica» de l'Estat. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va criticar la utilització «barroera», «perniciosa» i «traïdora» dels delictes de sedició i rebel·lió «en la causa general contra l'independentisme català actual», els mateixos delictes, va dir, que utilitzava el franquisme per condemnar els seus opositors polítics.


La llei de memòria històrica

Diferents van ser les opinions dels dirigents no independentistes. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar una «tramitació ràpida» de la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern, una norma que considera una «qüestió de justícia», perquè «no és normal que en democràcia passin tantes dècades sense haver anul·lat judicis a demòcrates represaliats». Colau va «honorar la memòria» de Companys i va reivindicar-ne «el llegat democràtic i republicà, compromès amb la llibertat i la justícia social».

En aquesta línia, la seva companya de partit, la presidenta del grup de Catalunya a Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va celebrar que hi hagi un Govern espanyol que vulgui declarar la nul·litat dels judicis del franquisme i treballi en un projecte de llei de memòria històrica.

El primer secretari de PSC, Miquel Iceta, va mostrar un «punt d'alegria» en veure propera l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica impulsada pel Govern central, la qual va celebrar que tingui entre els seus objectius «rescabalar» els represaliats pel franquisme. Iceta va censurar el «judici farsa» a què va ser sotmès Companys, que va ser objecte d'un «abjecte crim» pel franquisme. «Cada any volem retre homenatge a la seva memòria i sobretot fer-la viva i coneguda per al conjunt de la ciutadania», va dir.


Torra, de nou a Palau

Ja a la tarda, Quim Torra va tornar al Palau de la Generalitat per participar en l'acte oficial d'homenatge a Companys, i va advertir l'Estat que no «recularan» malgrat que se segueixin «derrocant» presidents. En un discurs al Pati de Carruatges, Torra va denunciar que 80 anys després de l'assassinat de Companys «continuen der-rocant presidents elegits democràticament en ple segle XXI i al cor d'Europa», tot equiparant-se així a Companys.

«La maquinària de l'Estat contra els anhels de llibertat del poble de Catalunya és implacable, és venjativa i té l'escarni com a objectiu perquè no ens atrevim a tornar-ho a fer. I cal dir que sí, que hi tornarem; la democràcia sempre s'imposarà a la injustícia, i la repressió no trobarà mai l'objectiu que persegueix», va raonar.

L'expresident català va lamentar que l'Ajuntament de Barcelona hagi trigat «tres anys» a acceptar la col·locació d'una llamborda Stolpersteine en reconeixement a Companys, que ahir mateix va dipositar davant de la Generalitat Mariona Companys, familiar de Lluís Companys

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit