Quan Jacinda Ardern va ser elegida primera ministra de Nova Zelanda, l'octubre del 2017, es va convertir en la dona més jove en el món a liderar un Govern. Tenia 37 anys. Ahir, tres intensos anys més tard, en els quals ha estat mare i ha hagut d'afrontar crisis com la de l'atemptat supremacista de Christchurch i la pandèmia del coronavirus, va ser reelegida amb una àmplia victòria a les eleccions generals.

El 2017 (a Nova Zelanda, els comicis són cada tres anys), la dirigent laborista, en aquell moment pràcticament una desconeguda, va quedar en segon lloc en els comicis per darrere del conservador Bill English, qui portava gairebé una dècada en el Govern. No obstant això, un pacte amb els nacionalistes de New Zealand First i el Partit Verd la va catapultar a l'Executiu d'aquest país oceànic de cinc milions d'habitants.

En aquesta ocasió no necessitarà negociar amb cap força, ja que va obtenir el 49,1% dels vots, percentatge es tradueix en 64 escons dels 120 que té el Parlament unicameral neozelandès, és a dir, la destijada majoria absoluta. La principal força opositora, el conservador Partit Nacional de Judith Collins, va aconseguir 35 diputats (27% dels vots), mentre que els Verds van obtenir 10 escons.