20 de octubre de 2020
20.10.2020
Regió7

Els exmembres de la mesa del Parlament, inhabilitats vint mesos per haver desobeït

El TSJC imposa, a més de la pena d'inhabilitació, una multa de 30.000 euros als condemnats i absol l'exdiputada Mireia Boya

19.10.2020 | 22:41
Els cinc condemnats davant del TSJC en una de les sessions del judici

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 20 mesos d'inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros els quatre membres independentistes de la mesa del Parlament el 2017 per un delicte de desobediència, per haver permès la tramitació de diverses iniciatives i lleis del procés en un «contumaç», «persistent» i «recalcitrant incompliment» de les resolucions del Tribunal Constitucional. La pena imposada als postconvergents Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet i a la republicana Anna Simó és la que sol·licitava la Fiscalia per a ells. En canvi, l'exparlamentària de la CUP Mireia Boya, també encausada, ha sigut absolta.

Per diferenciar el cas de Boya de la resta de processats, la sentència sosté que el delicte de desobediència en què es basa la condemna només poden cometre'l els que ostenten la condició d'autoritat o funcionari públic, però afegeix que «cal, a més, que l'autoritat o funcionari públic tingui un domini funcional del fet, que ostenti una posició de control». «Aquest domini –remarca– exigeix que es trobi en disposició de complir o, almenys, d'impedir o obstaculitzar el compliment del que s'ordena en la resolució judicial» (en aquest cas del Tribunal Constitucional).

En aquest sentit, deixa constància que els condemnats «es van negar obertament durant dos anys a donar el degut compliment a diverses resolucions» i requeriments «clars, precisos i ferms» del TC, en una acció producte d'«un càlcul estratègic», ja que ells i els seus «correligionaris preveien» que l'alt tribunal «s'oposaria sistemàticament als seus designis». Els togats afirmen que Corominas, Simó, Barrufet i Guinó van participar en «un pla global i superior», en coordinació amb els condemnats al Tribunal Suprem pel procés, per «afavorir» la independència.

Al seu entendre, «es van aprofitar» per a això «de la legitimitat democràtica i la capacitat d'acció legislativa que els conferia la seva condició de parlamentaris». Així, «van propiciar sistemàticament» l'admissió a tràmit de diverses iniciatives que pel seu contingut i «el seu objectiu últim», constituïen una «clara i progressiva extralimitació» de les seves competències, «així com una evident infracció de les regles i del procediment previstos per a la reforma constitucional» i de vegades una «clara vulneració dels drets fonamentals dels diputats d'altres grups».

«L'aparent paradoxa que suposa que l'objectiu polític dels acusats sigui lícit però la manera com van pretendre aconseguir-ho no ho sigui, és consubstancial a tots els règims constitucionals democràtics, que imposen les regles per a la seva pròpia reforma», detallen. La sentència afirma que l'aprovació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, el juliol del 2016, per exemple, va ser un «clar i palmari» incompliment. Dues de les lleis aprovades i sota sospita són la del referèndum de l'1-O i la de transitorietat jurídica, aprovades pel Parlament els dies 6 i 7 de setembre del 2017, i després suspeses per l'alt tribunal.

La sentència incideix que els ara condemnats van fer cas omís del secretari i el lletrat major del Parlament, que van advertir que les esmentades normes contravenien l'ordenament jurídic. Els magistrats rebutgen de ple la tesi de la defensa sobre que les accions dels imputats estaven emparades en la inviolabilitat parlamentària, ja que, segons la seva opinió, aquesta «ha de decaure quan el seu exercici s'aparta de la finalitat que la justifica, que no és cap més que la d'assegurar, a través de la llibertat d'expressió de tots els parlamentaris, la lliure formació de la voluntat institucional» de l'òrgan legislatiu, «la qual no està present quan el diputat actua fora o al marge de l'exercici de les competències i de les funcions que li poguessin correspondre». Recalca que la inviolabilitat «no estén la seva protecció a actes intencionats de rebuig de les decisions del Tribunal Constitucional que gaudeixin d'una cobertura legal previsible i certa».

El TSJC també nega que l'exclusió de la inviolabilitat parlamentària en aquests casos no violenta l'autonomia parlamentària, «perquè aquesta no pot erigir-se en raó per defugir el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, ni pot servir en cap manera d'argument perquè la cambra autonòmica es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit