Tant el president de Vox, Santiago Abascal, com el diputat per Barcelona, Ignacio Garriga, han deixat frases de dubtosa veracitat durant la seva intervenció a la tribuna del Congrés dels Diputats des de la qual han presentat la seva alternativa al Govern de Pedro Sánchez en el debat de la cinquena moció de censura de la democràcia. A continuació, algunes de les afirmacions que EL PERIÓDICO ha verificat.

«ETA no ha sigut derrotada»

El 20 d'octubre del 2011 ETA va comunicar el cessament de la seva activitat i va posar fi a 43 anys de terrorisme amb 829 víctimes mortals. Fa nou anys, la banda va anunciar en un comunicat el «cessament definitiu de l'activitat armada» sense posar condicions i va respondre així a la petició que li van fer personalitats internacionals, entre elles l'ex secretari general de l'ONU Kofi Annan i el líder del Sinn Fein, Gerry Adams, en una conferència a Sant Sebastià i fins i tot l'esquerra 'abertzale'. El 10 de gener ETA havia declarat un alto el foc permanent, general i verificable que el Govern va rebutjar, i li va exigir la renúncia permanent a la violència i el final definitiu de les seves activitats, fet que va succeir finalment a l'octubre. El 2013, ETA va anunciar que estava disposada a procedir al seu desarmament i va reconèixer per primera vegada el mal causat a les víctimes. El 2017, la banda va entregar una llarga llista de 'zulos' a la policia on hi havia el seu arsenal d'armes. El 3 de maig del 2018, va comunicar el final de la seva trajectòria i el desmantellament de totes les seves estructures.

«És escandalós que els països occidentals, a través de l'ONU, fomentin l'avortament i la pederàstia»

Al dir això, pot ser que Santiago Abascal s'hagi fet ressò de les tesis trumpistes. El 2017, els Estats Units van deixar de finançar el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) la tasca del qual és la planificació familiar i la salut reproductiva, especialment en països que pateixen crisis humanitàries. La Casa Blanca va al·legar -sense proves- que el Fons recolzava avortaments forçats a la Xina. El secretari general de l'ONU, António Guterres, va lamentar la «percepció incorrecta de la tasca de l'organisme i els efectes devastadors en la salut de nenes i dones».

«L'OMS va participar en l'encobriment de Wuhan i va ocultar informació»

L'1 de gener l'OMS va sol·licitar a les autoritats xineses informació sobre els casos de pneumònia atípica a Wuhan (Xina) i va activar un protocol segons el qual informa els associats de la Xarxa Mundial d'Alerta i Resposta davant Brots Epidèmics (GOARN). El dia 4 va difondre públicament que estava estudiant els casos. L'11 de gener ja van parlar de coronavirus i van registrar la primera mort. Les causes i la investigació van prendre velocitat des d'aleshores i l'OMS va convocar reunions de treball diàries, certificades en el seu pla de treball cronològic. El 21 de gener, l'organització va portar a terme la seva primera missió a Wuhan i va apuntar a la transmissió entre éssers humans. L'11 de març, l'OMS va admetre estar «profundament preocupada» pels nivells de propagació arreu del món i va arribar a la conclusió que es tractava d'una pandèmia. Durant tot aquest període, van emetre comunicacions a Twitter i a través dels mitjans de comunicació, més enllà de les compareixences per avaluar l'evolució del virus.

«El Govern ha incomplert amb el deure moral de donar xifres»

Durant les primeres setmanes de l'estat d'alarma, membres del Govern i els equips tècnics van comparèixer dia rere dia. Les xifres del coronavirus s'han difós dia rere dia per Sanitat, que ha centralitzat les dades de les comunitats autònomes. I prenent com a vara de mesurar les dades consolidades per analitzar amb més exactitud l'impacte de la pandèmia, esquivant balls de xifres.

«Se'ls pot acusar d'haver condemnat Espanya a les taxes més grans de mortalitat del món»

És el que ha dit Santiago Abascal. No obstant, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, el nombre de morts de persones amb coronavirus és de 34.210. Espanya va arribar a tenir la segona taxa de mortalitat més elevada del món, però ara ocupa el sisè lloc amb 72,64 morts per cada 100.000 habitants, segons rànquings elaborats per la Universitat John Hopkins i l'OMS. En el context europeu, el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) situa el nostre país com el segon, després de Romania, amb més morts.

«Vostès sabien de la pandèmia el 8 de març, anaven protegits amb guants morats»

Garriga ha acusat el PSOE i Unides Podem d'amagar el seu coneixement sobre la pandèmia el 8 de març per evitar dissipar les manifestacions per celebrar el Dia de la Dona, unes marxes que segons Vox van contribuir a augmentar els contagis de coronavirus a Espanya. Un increment que el Govern ha negat (de fet, va encoratjar a no manifestar-se) i la querella del qual va arxivar una jutge a Madrid. Des de l'Executiu central han negat que contravinguessin «en cap cas» les indicacions que les autoritats sanitàries havien fet fins ara sobre la crisi sanitària del coronavirus perquè la declaració de l'estat d'alarma es va aprovar el 14 de març i no va ser fins aleshores quan es van posar en marxa mesures de «limitació de la llibertat de circulació de les persones», entre d'altres, per a la protecció dels ciutadans davant la Covid-19. L'OMS no havia fet encara cap recomanació. Quant als guants de làtex de color morat que van lluir algunes ministres, suposen un abillament feminista que s'ha utilitzat en moltes altres ocasions, com a Valladolid i Sevilla que té el seu origen a Grècia.

«Fins i tot la França del senyor Macron està expulsant més de 200 sospitosos de gihadisme»

L'afirmació d'Abascal no és del tot exacta. És cert que després de l'atemptat gihadista que va acabar amb la vida del professor Samuel Paty, el ministre francès de l'Interior, Gérald Darmanin, va anunciar la seva intenció d'expulsar «231 persones en situació irregular i sospitoses de radicalització», però, de moment, és només un desig que pot ensopegar amb la legislació francesa. De les 231 persones que estan en el punt de mira, 180 són a la presó i la resta seran detinguts, segons l'emissora France Info.

«100.000 espanyols qualificats han hagut de sortir d'Espanya»

Santiago Abascal ha arremès contra el Govern pel deteriorament econòmic que, segons el seu parer, ha portat molts espanyols a abandonar el país. Una vegada més, les xifres que utilitza Vox estan inflades. Segons l'informe 'EU Mobile Workers', Espanya ha perdut en una dècada prop de 87.000 treballadors altament qualificats. En el període del 2007 al 2017 la migració neta de mà d'obra qualificada va ser de les més negatives d'Europa, juntament amb Grècia i Itàlia.

«La caiguda del PIB és pròxima al 18%»

Garriga, per defensar els motius que han portat el partit a presentar la moció de censura, s'ha recolzat en les dades macroeconòmiques que tenia Espanya quan es van presentar les anteriors i les ha comparat amb la situació actual. Ha dit que avui «la caiguda del PIB és pròxima al 18%, el deute supera el 110% i l'atur, segons les millors estimacions, superarà àmpliament el 20% abans d'acabar l'any». «Les pitjors dades des de la guerra civil, tan enyorada per l'esquerra», ha resumit.

No obstant, tot i que les últimes previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) situen Espanya com el país més colpejat de la zona euro per l'impacte del coronavirus la contracció que preveu és del 12,8% i el Banc d'Espanya, en l'informe trimestral del mes de setembre, augura una caiguda del 10,5% i el Ministeri d'Hisenda, de l'11,2%. L'atur augmentarà, però no tant com vaticina Vox. El Banc d'Espanya el situa en el 17%, igual que el Departament de Nadia Calviño, i l'FMI, en el 16,8%. Garriga té raó en el fet que el deute serà elevat, tot i que es queda curt. L'FMI l'eleva al 123% del PIB; el Govern, al 118%, i el Banc d'Espanya parla d'una forquilla d'entre el 116% i 120%.