La sala penal de l'Audiència Nacional ha absolt l'antic major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l'exdirector del cos Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig perquè entén que no s'ha pogut acreditar que es posessin d'acord amb els líders independentistes per tal que la policia autonòmica no complís els manaments judicials per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La sentència de la secció primera, que s'ha notificat a les parts aquest dimecres, compta amb el vot particular de la presidenta Concepción Espejel favorable a la condemna per sedició de Trapero i Soler. Llegeix aquí la sentència (PDF).

Els magistrats Ramón Saéz (ponent) i Francisco Vieira consideren que no s'ha pogut acreditar que els acusats "haguessin provat d'impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de la Comunitat Autònoma" ni que s'haguessin posat d'acord amb els líders del procés independentista o haguessin defensat els seus actes propiciant la passivitat del cos.

El judici es va celebrar a Madrid entre gener i març, i després es va interrompre per la pandèmia. La vista oral es va poder acabar al juny. La fiscalia, que inicialment acusava per rebel·lió, finalment va acusar només per sedició i fins i tot va obrir la possibilitat a condemnar només per desobediència. Les diferències de criteri entre els tres magistrats han endarrerit la sentència més del previst. La Fiscalia de l'Audiència Nacional, que sol·licitava 10 anys de presó a Trapero per sedició, valorarà l'oportunitat de presentar un recurs contra aquesta sentència un cop n'hagi estudiat els arguments, han informat fonts fiscals.

El vot particular d'Espejel diu que Trapero i Soler van propiciar la "passivitat" dels Mossos per permetre l'1-O

La magistrada i presidenta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Concepción Espejel, que ha emès el vot particular de la sentència defensa que el major Trapero i Pere Soler van propiciar "la passivitat" dels Mossos amb l'objectiu de "cooperar" en la celebració del referèndum de l'1-O. En l'argumentació del seu vot particular, de 461 pàgines (la sentència en té 96), Espejel diu que no està d'acord amb els fets declarats provats i creu que Trapero i Soler haurien de ser condemnats com a "coautors" del delicte de sedició. Espejel creu que hi va haver acord de tots dos amb els líders del 'procés', que Trapero coneixia "el full de ruta" del govern i que va informar els líders independentistes de les investigacions policials i judicials.

A més, considera que el major va adoptar una posició "d'acatament formal" de les ordres judicials malgrat que "de manera perllongada" va "desplegar" actuacions en el cos que "lluny d'impedir o dificultar" el referèndum, permetés que la votació es pogués dur a terme.