El Govern català va aprovar ahir el decret que redueix al 50% el lloguer dels negocis tancats durant el període de suspensió de l'activitat en cas que no hi hagi acord entre propietari i arrendatari. La norma pretén evitar el tancament d'empreses i la destrucció de llocs de treball i potenciar la negociació entre les parts per no judicialitzar la qüestió.

Els llogaters de bars, restaurants, centres d'estètica o bingos podran renegociar amb els propietaris per establir, de mutu acord, una rebaixa de les mensualitats o acollir-se, en el termini d'un mes, a la rebaixa del 50% si no hi ha pacte. En el cas dels negocis amb restriccions parcials, si hi ha manca d'acord la rebaixa serà del 50% de la part restringida.

Això vol dir que, en cas d'un negoci que ha de reduir a la meitat la capacitat, l'arrendatari haurà de pagar tot el lloguer de la part que pot utilitzar i la meitat de la restringida. És a dir, que el propietari ingressarà el 75% del preu del lloguer habitual. La mesura es podrà aplicar en sectors amb capacitat o horaris parcialment restringits com teatres, comerços, botigues de 24 hores i hotels.

El decret preveu que, en el cas de la restauració, el fet d'oferir servei a domicili o recollida no es tingui en compte per accedir a la rebaixa del lloguer. A efectes pràctics, per tant, l'administració considerarà que el negoci està tancat i que pot acollir-se, també, a la rebaixa del 50%.

El decret llei afavoreix l'acord entre llogater i propietari i, alhora, impedeix que la negociació dilati la rebaixa de les quotes, ja que s'estableix el termini d'un mes per a l'aplicació automàtica de la disminució del preu. El Govern considera que això evita una «judicialització massiva de la rebaixa dels lloguers» que congestionaria els tribunals i, a més, no serviria per ajudar els negocis a temps.

La regulació es basa en la clàusula rebus sic stantibus, que preveu que si un fet extraordinari, imprevisible i sobrevingut altera l'equilibri d'un contracte es pot apel·lar a la modificació dels termes de l'acord. El Govern basa el decret en la seva competència exclusiva en dret civil, ja que a Catalunya només s'aplica el dret civil espanyol subsidiàriament, és a dir, en aquells supòsits que no estan previstos pel codi català.