Vox presentarà avui a les nou del matí davant del Congrés la cinquena moció de censura que es debat des de la recuperació de la democràcia el 1978. El partit ultra intentarà fer fora Pedro Sán-chez de la presidència, una operació en la qual no tindrà èxit, ja que només té 52 diputats i cap altre grup donarà suport a la iniciativa. Tampoc l'avalarà el PP, que, però, no ha volgut aclarir si s'abstindrà o finalment votarà «no». El seu líder, Pablo Casado, ha rebutjat revelar la seva decisió, una mostra de la incomoditat que li suposa aquesta moció en què tem ser víctima de la pinça que li facin el cap de l'Executiu i el líder de Vox, Santiago Abascal.

Els populars consideren que és una operació de màrqueting per llançar el seu candidat a les eleccions catalanes, Ignacio Garriga, l'encarregat de presentar la moció. Abascal presentarà després el seu projecte per a Espanya. Cap dels dos té límit de temps. El president del Govern i els membres del seu gabinet podran demanar la paraula quan vulguin i parlar durant el temps que desitgin. Després d'Abascal, serà el torn dels grups parlamentaris, de menor a major. Com que en són una desena, el càlcul és que el PP no intervingui fins demà. En acabar el debat, els diputats votaran de manera presencial o telemàtica.

Casado pensa que la iniciativa de Vox és inoportuna, en plena pandèmia, i que serà un salvavides per a Sánchez, malgrat la seva criticada gestió de la crisi sanitària i les males previsions econòmiques provocades precisament per la pandèmia. La decisió del cap de l'oposició de no revelar el sentit del vot respon, segons diversos diputats, al fet que vol comprovar si Vox interpel·la el PP i s'acarnissa amb la màcula de la corrupció i les seves polítiques de «dreta covarda», com solen dir els dirigents radicals.

Casado ha calculat molt les seves passes davant l'atracció (confirmada a les eleccions generals) que l'elector de dretes sent per Vox, sense llasts per la seva inexperiència. Des de les eleccions andaluses del 2018, quan va aconseguir 12 diputats, la formació ultra condiciona la seva estratègia i en alguns casos, com aquest, es fa evident d'una manera crua. El president del PP destacarà que la moció és inútil i que ell és l'autèntic cap de l'oposició i se centrarà en Pedro Sánchez i no en l'impulsor de la moció.