El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir ahir mantenir el tancament de bars, restaurants i sales de joc que va imposar el Govern per aturar el contagi de la covid-19, en considerar que protegir la salut constitueix un interès «indubtablement més gran» que preservar el dels sectors afectats.

La secció tercera de la sala contenciosa del TSJC desestimava així en sengles actuacions la petició de mesures cautelars sol·licitades per la Fecasarm, el Gremi de Restauració de Barcelona, l'Associació Nacional de Professionals i Autònoms de les Teràpies Naturals, l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives, el Gran Casino de Barcelona, Casino Castell de Perelada i el Casino de Tarragona.

Ho va decidir després que dimarts ja rebutgés les mesures cautelaríssimes que demanaven les entitats perquè quedés sense efecte fins a resoldre el fons de l'assumpte, les restriccions decretades pel Govern, que van entrar en vigor el passat cap de setmana i que en principi estaran vigents durant 15 dies per contenir l'augment de la taxa d'infecció de virus.

D'acord amb l'alt tribunal català, els riscos per a la «salut pública» que suposa la pandèmia són «evidents», de manera que «l'afectació que la mesura cautelar de suspensió representaria per a l'interès públic que es tracta de protegir és d'una entitat indubtablement més gran que la dels interessos que invoquen els recurrents».

El TSJC considera «innegable» la «molt rellevant situació de greu risc dels interessos públics ocasionada per la pandèmia», que requereix, al seu entendre, «que es dispensi la major tutela possible a les mesures de protecció de la població en general» per sobre dels interessos dels sectors afectats per la paralització forçosa de la seva activitat. «Ens trobem en la preservació de drets fonamentals tan sentits i transcendents com la vida, la integritat física i de el dret a la protecció de la salut dels professionals sanitaris i no costa esforç associar-lo a la preservació d'aquests mateixos drets de les persones a les que assisteixen que, en la situació crítica que travessem, som potencialment tots», recalca.

Entén, a més, que l'«interès públic comú» adquireix un «caràcter essencial» enmig de la pandèmia, de manera que «la seva preservació, en conseqüència, ha de ser el criteri principal a tenir en compte»: «Davant d'ell no s'albiren interessos diferents mereixedors de millor protecció».

L'acte es fa ressò també de la «penosa realitat que ens assola», que, recorda, «no és estàtica sinó accentuadament dinàmica» i s'està «agreujant», arguments amb els que justifica que es primin «valors tan sentits de la vida, la salut i la defensa d'un sistema d'assistència sanitària els limitats recursos cal garantir adequadament».