Convertida en la toga estrella de moment després d'aconseguir l'absolució del major Josep Lluís Trapero, l'advocada Olga Tubau manté que no hi ha marge per revocar la sentència, perquè el seu relat de fets és "irrebatible", i celebra una sentència que "rehabilita en el seu honor" el cos dels Mossos d'Esquadra.

En una entrevista amb Efe, Tubau confessa sentir-se una mica aclaparada per l'expectació que ha despertat, arran de la decisió de l'Audiència Nacional d'absoldre l'excap dels Mossos, que va seure al banc dels acusats tot just tres mesos després que la sentència del procés conclogués que el dispositiu que la policia catalana va desplegar per impedir l'1-O era "del tot insuficient".

L'advocada va donar la volta a l'acusació -inicialment de rebel·lió-, com va fer fa quatre anys en el judici d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per una pilota o projectil dels Mossos, un cas en què va aconseguir l'absolució dels dos policies acusats, tot i que, reconeix, "en l'imaginari públic i social la condemna estava ja escrita".

Tubau (París, 1961) admet la "tensió mediàtica" sota la qual ha treballat durant els mesos del judici a Trapero, un assumpte d'una "transcendència social i política extraordinària per al país", però avisa que mai es va sentir condicionada per la sentència prèvia del Suprem, perquè el que es jutjaven eren "fets i conductes radicalment i diametralment diferents".

En conseqüència, considera que no és "tan anòmal" que la sentència del procés i la de Trapero arribin a conclusions tan dispars respecte al paper dels Mossos l'1-O: "Al major se'l jutjava només a l'Audiència Nacional, això suposa que només s'ha pogut defensar allà i proposar prova per acreditar el que sempre va mantenir, des del 6 d'octubre de 2017".

La lletrada està convençuda que la sentència de Trapero és difícilment revocable i recorda que, d'acord amb la Llei d'enjudiciament criminal que al seu torn recull la doctrina de el Tribunal de Drets Humans, només es pot tombar una absolució en segona instància quan la valoració de la prova sigui "absolutament irracional o capritxosa" o perquè en el judici s'hagin esquivat indicis que apuntaven en sentit oposat.

"Els filtres són molt estrictes", raona Olga Tubau, que creu que el relat de fets provats de la sentència de l'Audiència Nacional és d'"una minuciositat i un detall" tals que impedeixen revocar la sentència: "És fruit d'un procés intel·lectual irrebatible", conclou.

Segons l'opinió de Tubau, el vot particular de la magistrada Concepción Espejel tampoc proporciona arguments per a un eventual recurs -que la Fiscalia encara no ha aclarit si presentarà-, perquè es limita a enumerar les proves que al seu judici no s'han analitzat, però sense "desvirtuar la seva valoració ni els fets provats".

I aquest relat de fets de la sentència, afegeix, "no suportaria ni una qualificació de sedició ni d'una desobediència".

Tubau evita pronunciar-se sobre què aconsellaria a Trapero davant l'oferta de tornar a comandar els Mossos d'Esquadra, "perquè és una decisió personal i professional i en aquest tipus de qüestions les decisions les ha pres sempre ell", però descarta haver de tornar al càrrec abans que la sentència sigui ferma pugui perjudicar-lo davant futurs recursos.

Més enllà d'haver tornat l'"honor professional" a Trapero i a la intendent Teresa Laplana, "qüestionat durant aquests tres anys", la lletrada sosté que la sentència "fa justícia i, per descomptat, també rehabilita el cos dels Mossos d'Esquadra, la institució, en el seu propi honor".

Llicenciada en Dret el 1985, Olga Tubau es compta entre les poques dones que han aconseguit fer-se un lloc al club de les anomenades "togues d'or" de Barcelona, eminentment masculines, i la recepta per aconseguir-ho no té més misteri que "treballar i treballar", explica.

Un esforç que posa en escena en els judicis, amb uns interrogatoris meticulosos i incisius, encara que sense gens ni mica d'hostilitat, en els quals desplega l'elegància que -amb permís per la frivolitat- també llueix a la seva roba: amb un estil sobri, com el d'una Audrey Hepburn trencadissa que amaga una enteresa a prova dels tribunals més ferotges.

Es felicita d'haver tingut la "immensa sort" d'estar casada amb un metge que va renunciar a tenir més ingressos per poder conciliar la vida familiar i que Tubau pogués dedicar-se al dret penal, una feina sense horaris, amb viatges amb cotxe "amunt i avall" i caps de setmanes lliures que es trunquen per una guàrdia o una detenció.

"Per a una dona sempre és més difícil exercir una professió liberal", comenta, però més enllà dels problema de conciliació assegura que el tracte rebut per part dels seus col·legues, jutges i fiscals és "absolutament igualitari", sense que "en absolut" s'hagi sentit discriminada pel seu gènere.

Amb 37 anys, va lidiar laseva primera causa mediàtica, representant Segundo Marey en el judici que va desembocar en les condemnes de Barrionuevo i Vera. Un cas que no oblida, com tants altres "anònims que no tenen res d'especial", com el d'un falsificador de targetes de crèdits al qual va defensar i que fa dies li va enviar una "afectuosa" felicitació per la seva victòria amb Trapero.

Entre els seus referents, Atticus Finch, l'advocat protagonista de "Matar un rossinyol" -en la seva foto de perfil penja un fotograma de Gregory Peck en la pel·lícula de Robert Mulligan-, a qui considera "una persona extraordinària, per la seva actitud en la adversitat, el seu posicionament ètic i la seva valentia contra tot un poble que ja ha dictat sentència".