Des que José María Aznar va portar la dreta democràtica a la Moncloa el 1996, el PP es va abonar a una xifra: 10 milions de vots. Papereta amunt papereta avall, Aznar primer i Mariano Rajoy després es van moure al voltant d'aquesta suma de suports a les urnes.

L'antecessor de Pablo Casado va trepitjar el cim dels conservadors el 2011 en aconseguir 10.866.566 sufragis, però quatre anys i una infinitat de retallades després es va topar amb la primera gran fragmentació de la dreta, de color taronja. La segona mossegada, de color ultraverd i de majors proporcions, és el que ajuda a comprendre les anades i vingudes de l'actual líder del PP, que sembla haver-se llançat finalment a la reconquesta del botí dels 10 milions d'electors.

Entre el 2011 (majoria absoluta de Rajoy) i el 2019 (les últimes eleccions generals), el PP ha perdut gairebé sis milions de vots, pràcticament els mateixos que van sumar en aquests últims comicis Vox i Ciutadans. De fet, fa un any, coincidint amb una baixada de la participació per la repetició electoral, el bloc conservador va obtenir la menor quantia total de sufragis d'aquesta dècada, perdent més de 900.000 vots respecte els que havia obtingut sis mesos abans. Casado, Santiago Abascal i Albert Rivera van sumar 10.297.472 paperetes, que es van repartir en: 5.019.869 per al PP; 3.640.063 per a Vox i 1.637.540 per a Cs.

La sagnia dels populars és profunda: acabaran la dècada amb 5.846.697 suports menys que quan la van començar, i pateixen fuites tant per l'esquerra com per la dreta. Segons un informe elaborat pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop), entre les eleccions d'abril i les de setembre de l'any passat, el PP va regalar 500.000 vots a Vox i 61.000 a Ciutadans.

Malgrat això, Casado va salvar els mobles i va acabar creixent en 556.869 sufragis perquè va atrapar 962.000 paperetes de Rivera i 128.000 d'Abascal. En resum, més d'un milió d'electors del PP a l'abril van canviar el seu vot en els comicis de novembre i Vox va ser la formació més beneficiada.

El perfil ideològic de les tres formacions és similar entre les eleccions d'abril i les de novembre del 2019. No obstant això, s'aprecien lleugeres diferències que expliquen alguns dels canvis entre tots dos comicis.

Així, el PP va perdre adeptes, sobretot, entre l'electorat que se situa més a la dreta. A l'abril, el 32,5% dels votants del PP es declaraven de dretes, percentatge que es va reduir al 26,8% sis mesos després. En canvi, la quota d'electors de centredreta va escalar en aquest mateix període del 38,8% al 46,5%. El salt que va fer Abascal d'una contesa a una altra s'explica perquè van créixer cinc punts els votants de centre que li van donar suport.

A partir de l'últim resultat electoral, gairebé la meitat de votants que es confessen de dretes es van situar en Vox (48,5%), una quarta part es va alinear amb el PP (26,8%) i una minoria va ser afí a Cs ( 8,4%).

La franja de centredreta la va ocupar principalment Casado (46,5%), tot i que la resta se la van repartir a parts gairebé iguals Rivera (28,4%) i Abascal (24,5%). Els taronges, per la seva banda, van ser àmplia majoria entre l'electorat de centre (40,9%), on el PP va atreure el 19% i Vox, el 12,9%.