La Lluna conté aigua gelada, segons noves dades inequívoques de detecció, i a la seva superfície hi ha nombrosos cràters, fins i tot molt petits, als quals mai arriba la llum solar, on aquesta podria estar atrapada de forma estable, fet que pot tenir implicacions per a futures missions humanes.

Nature Astronomy va publicar ahir dos estudis firmats per científics nord-americans utilitzant dades de la NASA, uns dels quals assenyala la inequívoca detecció d'aigua molecular (H2O) a la Lluna i l'altre suggereix que aproximadament 40.000 metres quadrats de la seva superfície, dels quals el 40% són al sud, tenen la capacitat de retenir aigua en les anomenades trampes fredes.

Les observacions prèvies, a una longitud de tres micres, assenyalaven indicis d'aigua, que «encara deixaven oberta una explicació alternativa», però les noves dades «no tenen cap altra explicació que la presència d'aigua molecular», diu el manresà Ignasi Ribas, astrofísic de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i de l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC. Aquesta quantitat d'aigua és molt menor que a la Terra, «però és més que zero», assegura Ribas.