27 de octubre de 2020
27.10.2020
Regió7

ANÀLISI | Què pot decidir la Generalitat durant l'estat d'alarma?

«El Govern hauria de demanar a la Moncloa que dictés un decret específic per al confinament domiciliari a Catalunya»

26.10.2020 | 23:42
Control policial a Manresa, en la primera nit del toc de queda |

El decret estatal d'alarma dona a la Generalitat, i a tots els governs autonòmics, la capacitat d'aplicar o deixar d'aplicar algunes de les mesures decretades. Un dels articles (el 10) diu que «l'autoritat competent delegada» (la Generalitat) podrà «modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació de les mesures previstes als articles 6 [confinaments territorials], 7 [grups màxims de persones en espais públics o privats] i 8 [ocupació màxima de llocs de culte]». Aquesta «modulació» el Govern català haurà de comunicar-la al ministeri de Sanitat (comunicar no és demanar permís) i parlar-ne a efectes de coordinació al consell interterritorial de Salut, on es reuneixen el ministeri i totes les conselleries.

Aquesta capacitat no afecta el toc de queda, que la Generalitat no pot aixecar, però sí les altres limitacions contingudes en el decret d'estat d'alarma, entre elles les que es detallen tot seguit.

Confinaments. La Generalitat pot «limitar l'entrada i sortida de persones» del perímetre de Catalunya o de qualsevol perímetre menor: regió sanitària, comarca, àrea bàsica de salut, municipi, barri, carrer... o escala de veïns, en una interpretació extrema. El decret, en tot cas, fa la llista de motius justificats per saltar-se la limitació (feina, metge, estudis, etc.).

És probable que algun tribunal, o el mateix ministeri, posés objeccions a considerar que la llar de cadascú és un «àmbit territorial» per tal de dictar un confinament domiciliari per la porta del darrere. Aquesta decisió extrema demanaria que Sánchez utilitzés una de les previsions de l'actual decret: «durant la vigència de l'estat d'alarma (...), el Govern [espanyol] podrà dictar successius decrets que modifiquin l'establert en aquest». La Generalitat hauria de demanar a la Moncloa que dictés un decret específic per al confinament domiciliari a Catalunya.

De sis en sis... o menys. El decret fixa que tant en els espais públics com privats, oberts o tancats, no es poden formar grups de més de sis persones, amb les excepcions que es determinin (com ara activitats laborals i institucionals, entre d'altres). Però afegeix que l'autoritat delegada, és a dir, la Generalitat, podrà decidir que el nombre sigui inferior a sis persones si l'epidèmia ho demana. En l'extrem el Govern català podria determinar que només sortim al carrer d'un en un, excepte quan es tracti de convivents. Al revés, la capacitat de «modulació» que dèiem més amunt permetria suspendre totalment o parcialment la limitació, o bé incrementar el nombre màxim, també si l'evolució de l'epidèmia ho aconsellés i prèvia comunicació al ministeri i al consell interterritorial.

Tancar la frontera. Catalunya té frontera amb França. Si la Generalitat decideix confinar tot el país, això pot impedir la circulació internacional de persones per aquesta frontera, que coincidiria amb el límit nord del territori confinat. Passa el mateix si només confina una comarca com la Cerdanya, o un municipi com la Jonquera. En aquests casos, el Govern català haurà de comunicar-ho amb caràcter previ al ministeri d'Afers Exteriors, però no diu que necessiti el seu permís. D'altra banda, els confinaments territorials no impedeixen la «circulació en trànsit», és a dir, travessar el ter-ritori confinat sense aturar-s'hi, per exemple per anar de Perpinyà a València. Com quan es va confinar el Segrià però es podia travessar per autopista.

Plegar d'hora. L'entrada en vigor de l'estat d'alarma no ha comportat que s'aixequés el tancament de bars i restaurants a Catalunya, malgrat que el decret no preveu aquesta mesura, ja que «cada administració conservarà les competències que li atorga la legislació» si no es contradiuen amb el decret. Per tant, si la Generalitat podia tancar bars, dictar a quina hora abaixaven les persianes les botigues de 24 hores, o quan acabaven els espectacles, ho pot continuar fent, i decidir si calen noves restriccions horàries i d'activitat en altres àmbits, però aquestes no estaran directament emparades per l'estat d'alarma i podran ser recorregudes als tribunals. Una desprotecció que no existiria si el decret hagués dit «les autonomies poden decidir el que vulguin».

I la nit de Nadal? El decret i les seves mesures tenen una vigència de quinze dies, però aquesta mateixa setmana el Govern central demanarà al Congrés dels Diputats que aprovi una pròrroga de sis mesos. En el text de la pròrroga s'hauran d'especificar les mesures a aplicar, que poden ser les mateixes d'ara o introduir canvis. Si manté el toc de queda en els termes actuals, durarà fins al maig o fins que l'executiu central decideixi que ja no cal, i és possible que això inclogui les festes de Nadal.

La Generalitat podria «modular» les disposicions sobre dimensió màxima dels grups socials per tal de facilitar els tradicionals àpats familiars, però que la missa del gall sigui telemàtica o presencial dependrà del toc de queda, és a dir, de Pedro Sánchez i de si vol enfrontar-se a tots els espanyols que celebren la Nochebuena.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook