Les declaracions contradictòries de diversos consellers de la Generalitat, com són el de Treball, Chakir el Homrani; Empresa, Ramon Tremosa; i Presidència, Meritxell Budó, van crear ahir confusió sobre si el teletreball és obligatori o només una recomanació en aquests moments d'afectació especial del coronavirus a Catalunya.

Chakir el Homrani va defensar l'obligatorietat del teletreball a les empreses i llocs de treball en què és factible i va apuntar que, en cas d'incompliment, les empreses s'arrisquen a rebre sancions. En declaracions a RAC1, el conseller va subratllar que la suposada obligatorietat es va introduir ja fa deu dies en la mateixa resolució del departament de Salut en la qual s'acordava el tancament de bars i restaurants, però que ara s'ha decidit «reforçar» aquest missatge des de l'àmbit laboral en comprovar que ha baixat molt poc la mobilitat associada a la feina. «És obligatori per a totes les empreses teletreballar quan és possible. No obliguem si no es pot. No a les fàbriques, però sí en els àmbits en què es pot. I si no, cal justificar-ho», va dir.

El Homrani va admetre que la Generalitat no té competències en l'àmbit laboral, però sí que pot introduir l'obligatorietat del teletreball en el marc de les seves competències en salut.

Per contra, la consellera de la Presidència i portaveu de Govern, Meritxell Budó, va assegurar, en declaracions a Catalunya Ràdio, que el decret d'estat d'alarma establert diumenge pel Govern central no permet fer-lo obligatori a Catalunya. «L'obligatorietat no es pot complir amb aquest estat d'alarma. No ens dona cobertura jurídica», va dir.

En la mateixa línia, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, es va limitar a assegurar, també en declaracions a Catalunya Ràdio, que el teletreball «és molt recomanable», ja que ajuda a reduir la mobilitat dels treballadors.

El Consell de Relacions Laborals, reunit a última hora de dilluns, va aprovar una declaració que assegura que «les empreses estan obligades a limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball així com reunions telemàtiques, d'acord amb les mesures sanitàries decretades per l'autoritat sanitària». «Només quan pel tipus d'activitat el treball presencial és imprescindible es permet la mobilitat», continuava la declaració, feta pública el departament de Treball.

En la roda de premsa de valoració de les dades de l'EPA (vegeu pàgina 28), el secretari general de Treball, Josep Ginesta, va insistir que la Generalitat pot obligar les empreses a promoure el teletreball en el marc de les seves competències sobre salut pública per limitar els contagis i va recordar que hi ha un règim sancionador que és aplicable en aquests casos. No obstant això, Ginesta va posar l'accent en la voluntat de la Generalitat d'estendre el teletreball el màxim possible utilitzant els mecanismes de concertació i el diàleg amb les empreses. «La Generalitat no té competències per elaborar una norma laboral, però sí per aprovar una resolució (la del 16 d'octubre sobre el tancament de la restauració) que diu que l'empresa ha d'adoptar mesures per minimitzar i limitar el risc de contagis. Té el deure de promoure el teletreball», va destacar.

En tot cas i després de la reunió de Govern, la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, va desautoritzar el conseller de Treball i va resoldre, després d'un matí de declaracions contradictòries en l'executiu català, que apostar pel teletreball «no és una norma laboral ni una obligatorietat laboral, però sí un deure de les empreses».