La nit del 8 de novembre del 2016, contra tots els pronòstics, un magnat reconvertit a polític va obtenir les claus de la Casa Blanca. Quatre anys després, i amb els sondejos novament en contra, el president Donald Trump es torna a enfrontar al seu gran repte, aquesta vegada amb l'aval d'un primer mandat en què ha trencat tota mena d'esquemes.
Nascut i criat a Nova York, Trump s'ha casat tres vegades i té cinc fills. S'ha modelat a cop d'inversions i resurreccions empresarials, fins arribar en la dècada dels 2000 a convertir-se en un rostre popular entre la ciutadania per les seves intervencions televisives.
Al llarg de la seva vida havia coquetejat en diverses ocasions amb la política --tant la demòcrata com la republicana--, però mai al nivell en què ho va fer al juny del 2015, quan va fer un pas endavant sense precedents en un acte que ja anticipava algunes de les línies de la seva comunicació: "Senyores i senyors, em presento per ser president dels Estats Units i farem que el nostre país torni a ser gran".
Llavors, companys republicans, rivals polítics i mitjans de comunicació van descriure la candidatura de Trump com l'última broma d'un empresari àvid de focus, però el magnat va eliminar un a un els seus rivals en les primàries i, en les eleccions de novembre, a la seva rival demòcrata a la Presidència, una Hillary Clinton a qui molts havien donat per guanyadora abans d'hora.
Ja a la Casa Blanca, i en contra del criteri de molts dels qui l'han envoltat --més d'una trentena d'alts càrrecs de l'Administració han dimitit o han estat cessats en aquests quatre anys--, Trump va seguir la mateixa línia que ja havia anticipat en les primàries republicanes. A cop de tuits i amb un llenguatge força distanciat del políticament correcte, ha incendiat la política nord-americana.
El Partit Republicà, visiblement incòmode davant un president que els estava posant en més d'un destret, ha acabat per ajupir el cap i deixat que sigui Trump qui marqui el ritme polític, beneficiant-se durant aquest mandat del control que ha mantingut al Senat i que li ha permès tirar endavant qüestions clau, entre aquestes el nomenament de dos jutges per al Tribunal Suprem.
El president ha tingut en els homes blancs el seu principal bastió electoral, però al 2016 va arribar a la Casa Blanca gràcies a les seves bones xifres en determinats col·lectius com els residents a zones rurals i la població evangèlica. Per a la seva elecció, van ser també claus les seves victòries ajustades als estats frontissa com Pennsilvània, Wisconsin i Michigan.
A nivell internacional, pocs dirigents s'han pronunciat obertament a favor de la seva reelecció, que sí ha recolzat per exemple el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, principal beneficiat de l'actual política nord-americana a Pròxim Orient. A Europa no s'oculta que Biden seria un aliat més còmode i a Amèrica Llatina les posicions d'animadversió o respatller als Estats Units, en funció del govern que parli, gairebé no varien.Joe Biden, el candidat tranquil
El Partit Demòcrata dels Estats Units s'aferra a Joe Biden per provar de trencar el costum i deixar l'actual president, Donald Trump, com a líder d'un sol mandat. Biden arriba al cim de la seva carrera política més tard del que li hauria agradat i amb una dilatada experiència política que s'ha convertit en rèmora i aval a la vegada.
Biden va néixer el 20 de novembre del 1942 a Pennsilvània --si arriba a la Casa Blanca seria el president més gran, amb 78 anys--, tot i que és a Delaware, on es va mudar amb deu anys, on ha desenvolupat la majoria de la seva carrera política. Des que tenia 29 anys, i durant els 36 posteriors, va ser senador per aquest estat.
La seva carrera al Senat va començar amb una tragèdia perquè poc després de sortir elegit per primera vegada, al 1972, la seva família va sofrir un accident de trànsit en què van perdre la vida la seva dona i la seva filla d'un any i que, segons ell mateix explica en les seves memòries, el va portar a pensar treure's la vida. Els seus altres dos fills, Beau i Hunter, van resultar ferits i va anar a l'hospital on estaven ingressats i va jurar el càrrec.
Cinc anys més tard, va contreure matrimoni amb la seva actual dona, Jill, amb qui va tenir una altra filla. El seu fill Beau, que va arribar a ser fiscal general de Delaware, va morir de càncer al 2015, en ple debat sobre la possibilitat d'una tercera candidatura de Biden a les primàries del Partit Demòcrata per ser candidat a les eleccions del 2016, per les quals era un dels favorits.
Biden figurava llavors com una de les principals bases demòcrates per mantenir la Casa Blanca, després d'haver estat vuit anys a l'ombra de Barack Obama com un fidel vicepresident sense escàndols. Quatre anys després, i després d'un pols amb el senador Bernie Sanders a les primàries, sí s'ha convertit en el candidat que podria desbancar Trump.
Si surt elegit, serà el segon catòlic que arriba a la Presidència; l'anterior va ser John F. Kennedy al 1960. Serà també el quinzè vicepresident que aconsegueix ascendir al principal càrrec del país nord-americà, una fita inèdita des de la victòria del republicà George H. W. Bush al 1989, després de vuit anys de la mà de Ronald Reagan.
