La pandèmia i les restriccions dels últims dies han fet que ahir al matí l'afluència al cementiri de Manresa fos més reduïda que en el dia de Tots Sants dels anys anteriors. Això, però, no vol pas dir que les persones que habitualment per aquestes dates van al recinte funerari s'hagin oblidat dels difunts: les flors que lluïen molts nínxols amb uns vidres brillants en són la prova.

L'explicació és senzilla: les visites s'han avançat, tal com constatava ahir mateix al matí Joan Grau, encarregat del cementiri de Manresa. Comentava que el cap de setmana anterior a Tots Sants i també durant la setmana passada, l'afluència havia estat molt superior a l'habitual, i això es traduïa en la baixada de públic d'aquest diumenge 1 de novembre.

De fet, si cada any per Tots Sants és habitual veure a gairebé tots els carrers del cementiri nombrosos grups de persones equipades amb esprais, draps i tot tipus d'estris de neteja i rams de flors, ahir aquesta imatge era gairebé excepcional i en molts moments hi havia carrers que estaven completament buits. Un altre indicador del descens de visites: ahir al matí hi havia una disponibilitat absoluta de les escales mòbils per netejar els nínxols que estan a més altura, i en molts carrers n'hi havia que no utilitzava ningú. En un any habitual, aquestes escales de grans dimensions són un dels elements més buscats de tot el recinte, i fins i tot hi ha qui fa guàrdia tot esperant que quan una quedi lliure no li prenguin la tanda.

Els germans Mercedes, Pere i Maribel Garcia, juntament amb Anna Lanza i Antoni Fernández, eren una de les famílies que ahir utilitzava una d'aquestes escales per netejar un nínxol dels que queden lluny de terra. Eren cinc persones i no superaven el límit de sis establert pel decret de mesures anticovid.

Explicaven que cada any van al cementiri per Tots Sants i que aquest tampoc no han faltat a la cita. Hi van anar ahir, expliquen, perquè no podien venir un altre dia perquè encara treballen. I afegien que enguany, amb les restriccions i la cautela que hi ha a l'hora de fer reunions familiars, «ens hem trobat aquí».

Uns altres germans que també es van trobar al cementiri eren l'Antonio, el Manel i el Lluís Valero. Netejaven i posaven flors al nínxol dels pares i al d'un germà mentre explicaven que «és una tradició. Venim cada any i ho fem per Tots Sants. És l'últim dia i així les flors aguanten més», i la pandèmia no els ha fet canviar el costum.

Mercedes Mesa era una altra de les visitants del cementiri. Ho feia amb part de la seva família, i sumaven un total de cinc persones. Però explicava que altres anys, per Tots Sants, són més. «Venim tota la família, amb germans que viuen a Puig-reig i Bergacomentava, sense estar-se de destacar que ahir el cementiri de Manresa estava més buit que de costum, però que també havien vingut entre setmana, quan hi havien trobat molta més gent.

Una situació semblant era la de Josep Joan Victòria, Carla Victòria i Rosario Martínez, que explicaven que «venim cada any amb els germans, però aquest any ho hem de fer només nosaltres tres», mentre també feien notar que al cementiri manresà enguany hi havia menys visitants que en anys anteriors.