L'ús de la mascareta a les aules agreuja els problemes en la veu dels professors, un col·lectiu tradicionalment castigat per aquest tipus de patologies. Així ho confirmen els especialistes i els professors amb els quals ha pogut parlat aquest diari, que exposen que l'ús de la mascareta obliga a forçar la veu perquè els alumnes rebin bé el so, i aquest sobreesforç castiga de manera preocupant les cordes vocals.
Gemma Solà, logopeda especialista en la veu, té una consulta a Manresa i ha explicat a Regió7 que en les últimes setmanes ha notat un augment de visites de docents amb aquest tipus de problemes. «M'han vingut persones que de cop i volta amb la mascareta han començat a tenir més problemes de veu, i també mestres amb els quals ja havíem treballat feia anys per aquest problema i que ara estaven bé».
Professors i mestres que utilitzen la veu en aquestes noves condicions de treball establertes per la pandèmia es veuen obligats a forçar la veu durant moltes hores. A més, l'augment de soroll al voltant de les aules per l'obligada ventilació dels espais multiplica aquesta necessitat de parlar més fort. Aquests docents, que ja eren un col·lectiu de risc vocal fins i tot abans del virus i de la mascareta, ara veuen que han de treballar amb una sensació d'incomoditat a la boca. Gemma Solà exposa que «el fet d'utilitzar la mascareta ha agreujat aquest problema, ja que la mascareta abaixa un punt la intensitat de la veu. Se sent una mica menys, però no prou menys perquè realment afecti que no se senti la persona que parla. És més una sensació que té la persona, perquè dur la mascareta ens influencia en la respiració».
Anatòmicament, quan estem parlant, la respiració es fa per la boca i no pel nas. D'aquesta manera, en parlar amb la mascareta es genera una sensació de tap pel fet, que quan agafem aire, la tela de la mascareta s'acosta molt a la boca. Aquesta sensació d'incomoditat fa que els professors sentin un impediment a la sortida de la veu. Solà confirma que «no és una cosa real quant a acústica, sinó que és una sensació física».
Una bona tècnica és fonamental
Maria Jesús Ochoa, logopeda amb una llarga experiència als hospitals de Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Berga, ha exposat a aquest diari que una manera de combatre aquests problemes vocals agreujats per la mascareta és la millora de la tècnica. «Hauria de ser una assignatura més a la carrera poder saber com han de projectar la veu. Moltes de les baixes que tenen els mestres i professors són per disfonies que no es tracten bé i acaben sent quirúrgiques. I realment, si s'hagués fet un treball postural, de respiració, i de com s'ha d'impostar la veu, això no els passaria», explica.
Ochoa defensa que amb la mascareta no s'oxigena bé i l'aire que entra no ho fa amb la mateixa qualitat ni quantitat. Per tant, la ressonància de la veu tampoc no és la mateixa i hi ha d'haver més esforç perquè aquesta veu arribi a la mateixa distància i amb la mateixa qualitat. «I això és impossible perquè, a més, les mascaretes que porten, que crec que són les homologades de FP2, són bastant gruixudes i encara costa més», opina. Amb un exemple pràctic, Ochoa exposa que aquest «és un problema de base. Els mestres i professors són un col·lectiu que està tocat per se de la veu, ja que no tenen tècnica. La veu és com qui té mal d'esquena, al mínim sobreesforç tornaràs a tenir-ne».
Parlar és un fet espontani en el qual hi ha multitud d'òrgans que estan en funcionament i n'hi ha que podem controlar. «Com que ho fem espontàniament moltes vegades, no ho fem bé, i aquest sobreesforç és el que en aquest col·lectiu va carregant la veu i apareixen patologies com nòduls o pòlips, que provoquen molt temps de baixa. I això no se soluciona ni operant-ho, perquè com que la patologia ve per un sobreesforç, un funcionament erroni, torna a aparèixer al cap d'un temps. La mascareta el que fa és agreujar aquest sobreesforç», acaba.
L'exemple d'una professora
Mònica Garcia, professora de música berguedana que treballa a Prats, confirma aquestes dificulats a l'aula i exposa que «anem amb la mascareta tota la jornada i això vol dir que el desgast de la veu és altíssim. Quan intentes projectar la veu, no serveix de res perquè tens una barrera davant de la boca. A les classes de música encara és pitjor».
Mònica Garcia afirma que, en el seu cas personal, «ja tenia problemes i ara s'han agreujat. No he tingut disfonia però sí fatiga. La veu molt cansada i molt ronca, fosca...». En aquesta situació, tant les professionals de la veu com els docents coincideixen que aquests problemes no cessaran. «En els propers mesos hi haurà molts professors que tindran problemes en l'ús de la veu segur al cent per cent», diu Garcia.
