Una victòria de Joe Biden tornaria els EUA al centre del tauler del 2016. L'únic problema és que aquest tauler ja no existeix. El joc ha canviat. En quatre anys, Donald Trump ha destruït el món complex d'equilibris que va sorgir de la Segona Guerra Mundial. Ha tret el seu país del pacte nuclear amb l'Iran i dels acords de París per frenar la crisi climàtica. En aquest temps, ha repartit menyspreus entre tots els líders europeus. Té malvolença envers Angela Merkel i Emmanuel Macron. Del seu imitador, Boris Johnson, ha de conservar una pobra impressió perquè és massa culte, i se li nota. Ell prefereix tractar amb autòcrates com Vladímir Putin i dictadors com Kim Jong-un.

Si guanyés Trump seríem allà mateix, però tampoc és segur que les regles del seu joc hagin de sobreviure a la pandèmia de covid-19. Entrem en un món de boirines i incerteses, un espai perillós perquè fomenta la por, multiplica els discursos d'odi i genera conflictes.

Trump no és un bel·licista, tot i que arrossegui l'etiqueta de perdonavides. Es tracta d'un empresari immobiliari que vol assolir el millor acord per als seus interessos. El seu estil no consisteix a bombardejar l'edifici que vol comprar. Juga amb els límits, com ho feia la màfia a les pel·lícules d' El Padrí de Francis Ford Coppola. És un president maleducat que trenca les normes de comportament del càrrec. Ni tan sols es molesta a dissimular.

Ni estratègia ni objectius

El principal inconvenient de Trump és que no té un altre pla que la pròpia satisfacció. És un home voraç i impredictible. No hi ha estratègia ni objectius fora de l'ego. Malgrat tot, hi ha pistes de com podria ser la seva actuació en un segon mandat i com afectaria les relacions internacionals.

Ha creat la sensació que defensa el seu país, l'«America First», la seva promesa electoral estrella, gràcies a la guerra comercial amb la Xina. També va endurir la seva política amb Cuba i va traslladar la seva ambaixada a Jerusalem, un símbol del que va venir després: l'abandó dels palestins i la renúncia a l'aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. Està a punt de completar una altra promesa amb la retirada de l'Afganistan, entregada a la seva sort i als talibans.

Va comprar la tesi dels falcons que l'Iran és el gran Satanàs global al qual cal combatre. La seva obsessió és desfer cada pas fet per Obama, no importa en quina direcció ni amb quin èxit.

Les seves accions militars més destacades van consistir a matar Abu Bakar Al-Bagdadi, líder d'Estat Islàmic (EI), i matar el general iranià Qasem Soleimani, que més que una heroïcitat va ser un assassinat que contravé les regles internacionals. Soleimani va ser clau per derrotar Estat Islàmic a l'Iraq i Síria.

L'actual president ha demostrat ser un aliat poc fiable, més enllà dels seus excessos verbals amb la UE. Va deixar sols els kurds sirians que van actuar com a tropes en el terreny. Un segon mandat de Trump seria bo per als interessos de Putin a Síria i per als de Benjamin Netanyahu a tot el Pròxim Orient. Biden tornaria al camí de la negociació en tots els escenaris, però arribaria tard amb Teheran, que ja ha trepitjat l'accelerador del seu programa nuclear.

Un excap del Mossad (servei d'espionatge exterior israelià) sosté que, amb Trump, l'Aràbia Saudita establiria relacions diplomàtiques amb Israel d'aquí a pocs mesos. Amb Biden trigaria més i vincularia el procés de reconeixement a un acord previ amb els palestins.