El Govern defensa que les mesures adoptades fins ara podrien ser «suficients» per aplanar la corba de la covid-19, de manera que no caldria aplicar un confinament total i domiciliari, com al març. L'executiu en funcions, però, continua sense descartar formalment «cap escenari».

Budó va insistir en demanar que no es repeteixin els errors de l'estiu quan s'aixequin restriccions. «No podem fer un altre Sant Joan», va subratllar Budó durant la roda de premsa telemàtica d'ahir a Palau, posterior al Consell Executiu. Així mateix, va avisar que caldrà pactar amb els sectors afectats com poden anar reobrint per no tornar a incrementar els contagis. La portaveu també va reclamar al govern espanyol que adopti més mesures «de manera immediata». La consellera també va demanar a l'Estat que destini més recursos econòmics per promoure plans de rescat als sectors més afectats per la pandèmia, com ara amb moratòries d'impostos o en matèria fiscal.

Budó va tornar a criticar que el nou estat d'alarma no sigui «descentralitzat», tot i que Sánchez afirmés que les autonomies tindrien prou marge de maniobra. La consellera en funcions va demanar a Madrid que doni «més competències» perquè les autonomies tinguin la capacitat que se'ls demana per prendre decisions i aplicar mesures anti covid-19. «Trobem a faltar que ens donin les competències d'una gestió descentralitzada. O ens donen els recursos i les competències, o bé que l'estat d'alarma sigui descentralitzat», va concloure Budó.

El Govern central també rebutja, de moment, un confinament domiciliari com el que ja han sol·licitat Astúries, Ceuta i Melilla i estudien altres comunitats. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo va demanar ahir esperar fins al pròxim 9 de novembre, quan es compliran 15 dies des de l'aplicació del nou estat d'alarma per prendre una decisió.

D'altra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei, que haurà de ser avalat pel Parlament, que busca frenar els desnonaments dels més vulnerables en obligar els grans propietaris a «acreditar» que s'ha ofert a l'inquilí un lloguer social abans de poder iniciar el procés de desallotjament. L'executiu català retoca així el redactat de dues lleis ja en vigor -la 24/2015 i la 17/2019, que ampliava la primera- que ja obligaven els grans tenidors d'habitatge a oferir un lloguer social abans d'iniciar el procés de desnonament. No obstant això, parts de la Judicatura no donaven compliment a la normativa de la manera que el Govern i el Parlament pretenien en aprovar la norma. Les seccions civils de l'Audiència de Barcelona, per exemple, sostenen que l'actual legislació permet que els grans propietaris siguin sancionats si no ofereixen un lloguer social, però aquesta oferta «no pot ser considerada un requisit de procedibilitat o d'admissibilitat de la demanda judicial».