05 de novembre de 2020
05.11.2020
Regió7

Biden apunta a la Casa Blanca mentre Trump considera les eleccions «un frau»

La victòria del demòcrata a Wisconsin aplanava anit el seu camí cap a la presidència, però faltaven estats clau per decidir

04.11.2020 | 23:20
A l'esquerra, el republicà Donald Trump i a la dreta el demòcrata, Joe Biden

Els pitjors auguris es van fer realitat, i les eleccions per decidir el proper inquilí de la Casa Blanca van pel camí de convertir-se en un malson. Amb tot, ahir, a l'hora de tancar edició, el demòcrata Joe Biden semblava tenir a l'abast la victòria dels vots electorals, mentre Donald Trump, que va considerar els comicis «un frau», amenaçava de convertir les eleccions en un llarg procés judicial.

Anit es confirmava la victòria de Joe Biden a l'estat clau de Wisconsin, on Trump va guanyar el 2016, segons projeccions de The New York Times, l'emissora NPR i CNN. Amb els 10 delegats que atorga aquest estat, Biden sumava almenys 248 compromissaris al Col·legi Electoral, enfront dels 214 que acumulava Trump, en el seu objectiu comú d'arribar als 270 que donen la victòria. Poc després de conèixer-se la projecció, Biden feia una compareixença per fer una defensa de la democràcia i per assegurar que «no soc aquí per proclamar la meva victòria, només per dir que crec que gua-nyarem. El poble és el que mana, el que escull el president». Segons el recompte provisional, Biden va guanyar a Wisconsin per un escàs marge de 20.510 vots, 49,4% a 48,8%, per la qual cosa la campa-nya de Trump ja va demanar un recompte. En ser el marge menor a l'1%, Trump té dret a demanar aquest recompte encara que haurà de sufragar de la seva butxaca el seu cost de 3 milions de dòlars.

Malgrat que Biden s'acostava amb el resultat de Wisconsin a la Casa Blanca, encara havia de guanyar en almenys dos dels cinc estats clau en els quals l'escrutini seguia anit en curs: Michigan, Nevada, Geòrgia, Carolina del Nord i Pennsilvània. Biden tenia avantantge a Michigan i Nevada, dos estats que li donarien la xifra exacta de 270 compromissaris necessaris per guanyar les eleccions.

Wisconsin va ser un dels tres estats del mitjà oest al costat de Michigan i Pennsilvània que Trump va guanyar per sorpresa i per escàs marge el 2016 pavimentant el seu camí cap a la Casa Blanca.

La batalla de Michigan

L'equip de campanya de Donald Trump va presentar ahir una demanda per exigir que s'aturés el recompte a Michigan per considerar que no se li havia donat l'accés suficient als llocs on es feia el comptatge de vots. L'anunci el va fer el cap de campanya de Trump, Bill Stepien, poc després d'avançar que el seu equip demanarà «immediatament» un recompte a Wisconsin. Amb el 94% escrutat a Michigan, el candidat demòcrata, Joe Biden, tenia ahir un avantatge de més de 37.000 vots sobre Trump, un marge de tot just el 0,7%. Les autoritats electorals de l'estat estaven ahir en espera de completar el recompte d'uns 100.000 vots a tot l'estat, la majoria dels quals vots per correu de ciutats com Detroit, Flint i Grand Rapids.

El president també va intentar sembrar desconfiança sobre el resultat a Pennsilvània, on les coses estaven també molt igualades. «Estem guanyant per molt a Pennsilvània, però la secretària d'Estat de Pennsilvània acaba d'anunciar que hi ha 'milions de paperetes per comptar'», va lamentar Trump en un tuit. L'equip de Trump ha qüestionat els procediments de Pennsilvània, on són vàlids els vots per correu que es rebin en els tres dies posteriors a aquest dimarts, sempre que el matasegells confirmi que van ser enviats dins el termini legal.

Rècord de participació

En tot cas, la participació a les eleccions ha estat la més alta en els darrers 120 anys, i en espera de conèixer el resultat, el candidat demòcrata, Joe Biden, ja ha batut el rècord que tenia Barack Obama en convertir-se en l'aspirant presidencial que ha rebut més vots en la història del país, amb més de 70,1 milions de sufragis, superant el rècord de 69,5 d'Obama el 2008.

Segons les estimacions actualitzades aquest dimecres per l'independent US Election Project, almenys el 66,7% dels nord-americans amb dret a vot van participar en les eleccions d'aquest dimarts, la taxa més alta des del 1900, quan aquest índex va ser del 73,7%. Gairebé 160 milions dels gairebé 238 milions de nord-americans amb dret a vot van acudir a les urnes o van enviar el seu vot per correu en aquestes eleccions, un auge notable respecte dels gairebé 139 milions de sufragis que es van emetre en les últimes eleccions presidencials, el 2016.

L'any 2016, la candidata demòcrata Hillary Clinton va guanyar el vot popular per més de 3 milions de vots –aproximadament el mateix marge que la nit d'ahir treia Biden a Trump–, però no li va servir per arribar a la Casa Blanca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit