Les dades mostren que les comarques centrals de Catalunya es van enfrontar a l'octubre a un risc de rebrot pitjor que al març, tot i que també cal tenir present que quan va esclatar la pandèmia no es feien tantes proves ni havia eines tan precises com ara per mesurar-lo.
Les mesures preses per l'Administració per frenar una situació desbocada estan donant fruits i hi ha una tendència a la baixa pel que fa a les dades comarcals. Manresa, però, no aconsegueix que afluixi el risc de rebrot i, ben al contrari, està marcant índexs màxims amb set dies a l'alça.
Segons les darreres dades fetes públiques ahir pel departament de Salut de la Generalitat, Manresa va marcar diumenge -les xifres s'ofereixen amb quatre dies de decalatge- el màxim risc de rebrot registrat en tota la pandèmia: 855 punts.
El punt de màxima incidència durant la primera onada de la pandèmia van ser els 638 punts registrats el dia 23 de març. Pel que fa al Bages, la màxima va ser el 22 d'octubre amb 764 punts de risc de rebrot, una xifra força superior als 659 del 22 de març. Segons la darrera modificació de dades de la Generalitat, la comarca es trobava l'1 de novembre a 634 punts i en una muntanya russa de pujades i baixades que la deixa avui en una situació de risc epidemiològic similar al del pitjor moment del març passat.
El triple al Berguedà
La diferència és encara més pronunciada al Berguedà, on el 23 d'octubre va arribar a estar a 2.476 punts quan el màxim de la primera fase de la pandèmia van ser els 710 punts del 25 de març. Ha més que triplicat els índexs i ara es troba amb aquest indicador a la baixa, però encara a un volum altíssim: 1.139.
Malgrat tot, continua la desescalada pel risc de rebrot al Berguedà, que se situa en la quarta posició del rànquing comarcal un dia després de passar a la segona i havent estat sis dies al capdamunt.
Descens al Solsonès
En sintonia amb el que passa a la majoria de comarques, al Solsonès també es va produir la màxima afectació a final d'octubre -en aquest cas amb els 1.063 punts del dia 21- i s'ha anat produint un descens progressiu malgrat els repunts puntuals.
A hores d'ara el risc de rebrot registrat és de 725, força inferior al punt màxim, però encara molt per sobre dels menys de dos-cents punts registrats a final de març.
A la Cerdanya, pitjor al setembre
Cada comarca té les seves peculiaritats i a la Cerdanya el fet de ser una destinació turística es va notar al setembre. Malgrat que durant la primera fase de la pandèmia el pitjor registre del risc de rebrot van ser els 413 punts del 29 de març, amb l'inici del bon temps la situació va començar a canviar. L'indicador es va enfilar de forma imparable fins als 2.243 punts del 18 de setembre. Des de llavors hi ha hagut baixades i pujades però s'ha imposat el descens fins als 786 punts actuals. A l'Alt Urgell la xifra màxima va ser el 23 d'octubre, amb 1.409 punts de risc de rebrot.
El Moianès es manté un dia més amb indicadors a la baixa i els 767 punts de risc de rebrot no tenen res a veure amb els 2.584 del 23 d'octubre. Un descens en picat que encara situa la comarca lluny dels 526 del 27 d'abril
A l'Anoia el màxim risc de rebrot registrat fins ara va ser el dia 26 d'octubre amb 770 punts, un índex que supera els 697 registrats en el pitjor moment de la pandèmia al març.
