El fantasma del litigi que va proclamar president dels EUA el republicà George W. Bush persegueix de nou els noard-americans. El 2000, la disputa es va centrar a Florida, on Bush va acabar imposant-se al seu rival, el demòcrata Al Gore, per només 537 vots després que el Tribunal Suprem ordenés detenir el recompte.

Malgrat els estats encara en disputa, Trump ja es va proclamar ahir vencedor sense conèixer-se els resultats definitius, va denunciar «frau» electoral sense aportar proves i, fins i tot, va amenaçar de recórrer al Tribunal Suprem per frenar el recompte de les eleccions, la mateixa petició que va formular Bush amb èxit.

El mandatari vol que es deixin de comptar les paperetes que es van dipositar a l'avançada perquè, segons els sondejos, els votants demòcrates van votar en major proporció amb aquesta fórmula -en persona o per correu-, mentre que els republicans van esperara fer-ho en la jornada electoral. En resposta, Biden va assegurar que està preparat per a un litigi i va acusar Trump d'estar intentant «invalidar» la voluntat dels nord-americans a les urnes.

La veritat és que tots dos candidats fa mesos que es preparen per al «déjà vu» de les eleccions del 2000: tots dos han contractat exèrcits d'advocats que estan llestos per disputar cada vot, ja que aquests comicis podrien decidir-se per només un grapat de paperetes, tal com va ocórrer fa 20 anys.

Des de fa mesos, Trump ha sembrat desconfiança en el vot per correu -a pesar que no hi ha proves que es pugui dur a un frau generalitzat-, i diumenge passat va avançar que planejava iniciar un litigi a l'estat clau de Pennsilvània si aquest era ajustat.

Les eleccions, de fet, ja han desembocat en una multitud de litigis que s'estan processant en les corts federals de cada estat. Per exemple, a Pennsilvània hi havia previst que ahir mateix s'estudiessin dues demandes que qüestionen el vot a l'avançada. Qualsevol d'aquests casos podria arribar fins al Tribunal Suprem, la màxima instància del país i on actualment hi ha sis jutges conservadors i tres de progressistes. Trump ha aconseguit nomenar tres magistrats per al Tribunal Suprem: Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barret. Aquests dos últims formaven part de l'equip d'advocats que va representar Bush en el litigi contra Al Gore, per la qual cosa alguns analistes apunten a un escenari favorable a Trump.

A part de la batalla legal, el que es lliura a partir d'ara és una batalla pel missatge mediàtic. L'any 2000, l'equip de Bush va aconseguir retratar Gore com un «mal perdedor» que no acceptava la seva derrota a Florida, i va fer ressonar aquest missatge durant els 36 dies que es va prolongar l'agonia fins que el Tribunal Suprem va donar el seu veredicte. El problema de l'any 2000 va ser que les televisions van donar la victòria a Al Gore, després van proclamar vencedor Bush i, finalment, van admetre que la carrera estava massa igualada per donar un resultat definitiu.

Aquesta vegada, els mitjans s'han mostrat més cautelosos i encara no han declarat un gua-nyador de les eleccions.